Resultats de la cerca

Ha presentat les coreografies Lunx 1988, Strangers in the night 1989, Newton 1990, Pengim-penjam 1991, Somcinc 1992, Bolero 1994, Que dius que què 1995, Pòpulus 1997, 1999 Impressions sobre un final del millenni 1999, Ful 2001, Loft 2003 i Límits 2005, entre altres muntatges Han fet diverses incursions en el món del vídeo dansa, com Graons 1993 i Concert 1994

Francesc d’Assís Ripoll en fou el president i promotor Publicà, entre d’altres, Un segle de vida catalana 1814-1930 , obra collectiva dirigida per Ferran Soldevila, el Llibre de l’any 1962 i 1963, els almanacs Els llibres de tothom 1962, 1963, 1964 i 1965, dirigits per Joan Oliver, i la collecció Biografies populars 18 volums

Membres del grup d’animació Le club des talons hauts , s’embarcaren en l’aventura de crear espectacles combinant circ, teatre, dansa, música i altres expressions escèniques, a l’estil del circ contemporani que començava a florir a Europa De bon principi tingué la collaboració del govern canadenc i del circ suís Knie Des dels primers espectacles Cirque du Soleil , 1984-85 La magie continue , 1986 i Le cirque réinventé , 1987-89, ha cercat i ha consolidat un estil propi basat en un circ de qualitat sempre sense animals, posades en pista creatives, luxe i riquesa imaginativa en el vestuari,…

Començà com a petita propietària d’un gasoducte i acabà essent una de les empreses més grans del món en el sector de l’energia, arran de la desregulació als Estats Units Gràcies a aquestes iniciatives governamentals derivà cap al negoci de l’electricitat Al desembre del 2001 protagonitzà la fallida més important de la història corporativa dels Estats Units, després que comencessin a aparèixer informacions sobre maquillatges i fraus comptables comesos pels seus directius, que permeteren inflar els comptes de la companyia La notícia propicià l’enfonsament de la cotització borsària de l’empresa…

En fou president Josep Riera i Puntí, diputat d’Esquerra Republicana i antic president del Casal Català de Buenos Aires Des del 1936, l’agrupació fou presidida per Ricard Carreras i Valls , i Josep Conangla i Fontanilles fou nomenat representant del departament de cultura a Cuba i l’Amèrica Central Pretenia ajudar els catalans retornats d’Amèrica i també mantenir una vinculació institucional entre la Generalitat i els emigrats L’entitat obtingué de la Generalitat de Catalunya ajut per a les víctimes del terratrèmol de Cuba del 1931 Publicà el “Butlletí per als Catalans Absents de…

En foren membres destacats Alexandre I de Sèrbia , Pere I de Sèrbia , Alexandre I de Iugoslàvia i Pere II de Iugoslàvia

El 1927 un grup financer valencià —Manuel Casanova, Ignasi Villalonga i Villalba , Vicent Noguera i Bonora — l’adquirí i l’impulsà Així restà format un nucli valencianista a l’estil de la Lliga Regionalista , que, amb altres valencians, com Joaquim Reig i Rodríguez i Pizcueta , vertebrà el Banco Central Hispano Els anys trenta el Banc de València fou el primer de la cambra de compensació valenciana El 1943 formà part del Consorcio Bancor amb el Banco Central, el Banco de Crédito, el Banco de Zaragoza i el Banc Hispanocolonial, desfet quan el primer absorbí aquest darrer Malgrat que el Banc…

És membre consultiu de la UNESCO des del 1951 Aplega professionals de la crítica, la historiografia, el tractadisme i l’organització d’exposicions de més de vuitanta països d’arreu del món Entre els seus principals objectius hi ha el de desenvolupar una cooperació internacional, la defensa professional dels seus membres, la recerca de noves metodologies i l’intercanvi d’informació Celebra anualment una assemblea i un congrés en un país diferent el 1979 tingué lloc a la Fundació Joan Miró de Barcelona N'han estat presidents J Johnson Sweeney, Giulio Carlo Argan, Jacques Lassaigne, René Berger…

El 1916 prengué el nom d’ Asociación de Periodistas de Barcelona , que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina inicià una biblioteca especialitzada en periodisme assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història de la premsa…

Exercí una certa influència en les capes populars ciutadanes, de les quals bàsicament es nodrí Entre d’altres activitats culturals promogué un Orfeó Mallorquí i mantingué una secció de teatre costumista autòcton Després de la guerra civil de 1936-39 modificà els estatuts i esdevingué una entitat purament recreativa