Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
la Venta de Llanussa
Estació del ferrocarril d’Alacant a Dénia, dins el municipi del Campello (Alacantí), prop de la costa, al límit amb el terme de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
Taulada
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Amposta (Montsià), al delta de l’Ebre, al S de la de Carlet, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre).
els Captivadors
Església
Llogaret situat al límit dels municipis de la Nucia i de l’Alfàs (Marina Baixa), amb predomini de població estrangera; té una església dedicada a sant Vicent Ferrer.
Sembla que en aquest indret, al s XVII, hom recollia els captius moriscs i els duia cap a Alger
Beuda

El castell de Beuda
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès en declivitat des del vessant meridional del massís del Mont a la vall del Fluvià, riu que forma el límit sud del terme.
Situació i presentació Termeneja amb Sales de Llierca W, amb Sant Ferriol i Besalú S, amb Maià de Montcal E, i amb els termes de l’Alt Empordà de Cabanelles NE i Albanyà N El terme és muntanyós i solcat de N a S per diverses rieres, com la riera del Clot de l’Espinau o dels Molins, el torrent del Salt de Palera, la del Segueró i la riera de Capellada Al terme hi ha les coves del Carlí i de la Mosquera És un municipi essencialment rural, format pel poble de Beuda i els agregats de Lligordà, Palera i Segueró La riera de Capellada és seguida per la carretera que uneix el poble de…
serra de Bellmunt

Vista aèria de la serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…
Béjar
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, al S de la província al límit amb Càceres, situada en un altiplà sobre el riu Cuerpo de Hombre.
És un centre agrícola, i sobretot d’indústria tèxtil de vella tradició —mantes bejaranas —, mecanitzada des del s XIX Té aigües minerals i és un centre de comunicacions
la Beguda Baixa
Poble
Poble del municipi de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), al llarg de la carretera de Martorell a Igualada, al límit amb el municipi de Sant Esteve Sesrovires.
pas de Barrufemes
Congost
Congost de l’Ebre, dins el terme municipal de Benifallet (Baix Ebre), límit entre el Baix Ebre i la petita conca de Móra, a la Ribera d’Ebre.
És obert en l’erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l’Ebre el braç de la Serralada Prelitoral més pròxim a la costa els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l’esquerra És anomenat també congost de Benifallet
l’Arguenya
Caseria
Caseria del terme municipal de Biar (Alt Vinalopó) situada a la capçalera de la rambla de la Torre, prop del límit amb el terme de Saix (Alt Vinalopó).
Hi passa la carretera de Saix a Onil i a Castalla, la qual es bifurca al coll de l’Arguenya , la divisòria amb la conca del riu de Montnegre i termenal dels municipis de Biar, Castalla i Onil Al sud d’aquesta caseria, entre Castalla i Saix, es troba la serra de l’Arguenya , que culmina a la Replana 1 128 m alt
l’Alqueria de la Torre
Barri
Barri de València, situat al S de la ciutat, al llarg de la carretera de València a Alacant, vora el límit amb els municipis de Sedaví i Alfafar.