Resultats de la cerca

Decendents d’esclaus anteriors a la invasió búlgara, els pomacs es veieren obligats als XVII a convertir-se en massa a l’islam Llurs costums i parla en fan avui una minoria netament diferenciada

Neix alS de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s’uneix a Calonge Baix Empordà a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge És ja esmentat el 944

Un dels més coneguts és el cànon alexandrí , compilació d’escriptors literaris feta pels gramàtics d’Alexandria als III aC i en la qual foren inclosos els que eren considerats mestres de cada gènere

Culmina a 530 m alt la Cogulla i a 523 m alt el Tormo i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al N, i de Garcia i el Molar Priorat, al S

Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550 més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins als XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona

La seva església depèn de la parròquia de Ponts depengué fins al s XIX del terme forà de Ponts Prop seu hi ha el llogaret de Gratallops i les caseries de Casanova, la Garriga i Masbrú

Políticament comprèn els judeţi d’Olt, Vîlcea, Dolj, Gorj i Mehedinţi, i fisiogràficament és constituïda, al N, pels contraforts dels Alps de Transsilvània i, al S, per la plana del Danubi El seu centre és Craiova

L’església parroquial Sant Esteve és moderna en depèn la de Glorieta de Montesclado, que formà part, als XIX, del municipi de Montesclado L’antiga església, enrunada, es troba prop del cementiri, sota el poble

Té a prop la capella de Santa Margarida de Fontarnau, traslladada als XIX des del veí pla de la Carrera, on s’anomenà inicialment de Santa Cecília Formava part de l’antic terme de Sentfores

Al seu centre hi ha la masia i antiga capella de pla Traver És un important sector de pasturatges Al mas hi hagué als XIX una dependència de remunta de l’exèrcit, filial de Conanglell