Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
tuc Nere
Cim
Cim (2 511 m) de la serra que separa les valls de Varradòs i del riu Saliente, al municipi de Viella (Vall d’Aran), que enllaça pel coll de Vilac amb la serra d’Arenho.
puig d’en Cama
Muntanya
Contrafort meridional (717 m) de la serra de la Mussara, a la qual s’uneix pel coll de la Batalla, entre les valls de les rieres d’Almoster i de la Selva, al Baix Camp.
cingles de Beví
Cinglera
Serra (853 m) que separa les valls del torrent dels Ferrers i de la riera de Tavèrnoles, afluent, per l’esquerra, de la riera de Vallfogona, límit entre Santa Maria de Besora i Ripoll (Ripollès).
A l’oest del coll es troben les masies del Beví Gros i del Beví Xic els Bevís
Bellpui
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat a 800 m d’altitud, a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a l’antiga vall d’Aguilar, dit antigament Bellpuig de Noves.
Pertanyia al vescomtat de Castellbò, on formava part del quarter de Castellbò Conserva part de l’església romànica de Santa Llogaia de Bellpui
pic de Gelada
Cim
Cim (2 452 m) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí (Alta Ribagorça), al S del port de Gelada (2 075 m), al camí de Senet a Barruera.
pic de Llena
Cim
Massís (2 673 m) que separa les valls Fosca (la Torre de Cabdella) i de Bellera (Sarroca de Bellera), al límit del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça, al S del port de Felià.
Castellfraumir
Municipi
Castell
Antic castell i municipi, actualment agregat al de Gósol (Berguedà), a l’esquerra de l’aigua de Valls, prop de la confluència amb el torrent de Moripol, al vessant occidental de la serra d’Ensija.
Dins el seu terme encloïa la parròquia de Moripol
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…
Santa Eulària des Riu
Vista de Santa Eulària des Riu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part oriental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Santa Eulària des Riu, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruitera i Jesús el 1963 fou annexada al municipi veí d’Eivissa una molt petita part del terme, pròxima a la ciutat, que inclou la cala Talamanca Comprèn tota la conca del riu de Santa Eulària, únic curs d’aigua permanent de les Balears, que el travessa en direcció W-E i amb els seus alluvions contribueix a formar els fèrtils sòls vermellosos de la conca de Santa Eulària La costa s’inicia al S de la cala de Sant Vicenç i acaba al cap Martinet Els principals accidents són la platja des Figueral, el…
Mequinensa
Mequinensa a la confluència del Segre amb l’Ebre; a l’esquerra, damunt la serreta del Castell, el castell de Mequinensa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, a la confluència de l’Ebre amb el Segre.
El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu,…