Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors i president de l’Associació Grupfa grup de Falconeria, creada l’any 1980 amb el nom Societat de Caçadors Grupfa També presidí la secció de falconeria de la Federació Catalana de Caça El 2009 impulsà el Campionat de Catalunya de falconeria i fou president del jurat de competició

Membre del Moto Club Moianès, s’inicià el 1989 en el motocròs, però la temporada següent passà a l’enduro i fou campió d’Espanya júnior 1991 en 125 cc En categoria absoluta, el 1992 s’integrà en l’equip oficial Gas Gas i es proclamà subcampió d’Espanya El 1993 conquerí els títols estatal i europeu de 125 cc, i l’any següent fou tercer en el Campionat d’Espanya També assolí dues medalles de bronze en individual 1991, 1994 i una per equips 1993 en els Sis Dies Internacionals d’enduro

Sorgida del CA Terrassa, no tardà a incorporar-se al CN Barcelona, on passà a entrenar-se a les ordres de Domingo López Fou quatre vegades campiona de Catalunya de 800 m 1984, 1985, 1990, 1991 Establí els rècords de Catalunya de 4 × 400 m tant amb el seu club, l’AE l’Hospitalet 1989, com amb la selecció catalana 1991, amb la qual també baté el de 4 × 800 m 1990 En els Campionats d’Espanya, assolí quatre medalles de bronze a l’aire lliure 1985, 1987, 1988, 1990 i una de plata 1990 i una de bronze 1986 en pista coberta, sempre en els 800 m Les últimes temporades en actiu s’entrenà amb Martín…

Conegut com El tulipán , s’entrenà al Punching Ball Club de Barcelona Debutà com a púgil el 1924 i el mateix any passà al professionalisme Es proclamà campió d’Espanya de pes wèlter 1927 i de pes mitjà 1932 Anteriorment havia guanyat el Campionat de Catalunya de pes wèlter 1926 Com a professional, disputà 72 combats amb un balanç de quaranta-set victòries, vuit nuls i disset derrotes

Vinculat al Centre Gimnàstic Barcelonès, s’especialitzà en els 400 m i els 800 m Com a component de l’equip de Catalunya, assolí el títol de campió d’Espanya en el relleu de 4 × 400 m 1952 Exercí de president del collegi de jutges de la Federació Catalana d’Atletisme 1959-61 i de president de la comissió nacional de jutges de la federació espanyola 1972-73 Donà un gran impuls al CG Barcelonès en la seva etapa com a president de l’entitat 1964-78 Fou vicepresident 1968-79 i president de la Federació Catalana d’Atletisme 1979-89 i vicepresident del consell directiu de la federació espanyola en…

Davanter format al CP Tordera, jugà al CH Mataró 2001-02, l’Alcoi 2002-05, el CP Vilanova 2005-08, el CE Noia 2008-09, el CH Cerdanyola 2009-10, el GEiEG 2010-11, el Santa Maria dels Monjos 2011-12 i el 2012 fitxà pel CP Calafell Conquerí una Copa de la CERS amb el CP Vilanova 2008 Fou internacional absolut amb Catalunya

S’inicià al Centre Catòlic de l’Hospitalet, i a 15 anys s’incorporà a l’AB Juniors actual CB l’Hospitalet amb el qual disputà la final del Campionat d’Espanya 1936 Formà part de la selecció, integrada només per jugadors catalans, que guanyà el torneig disputat en l’Olimpíada Popular d’Anvers 1938 Després de la Guerra Civil continuà jugant amb l’Hospitalet, amb el qual fou campió d’Espanya, i posteriorment amb el CC l’Hospitalet, on es retirà l’any 1947

Gran Mestre des del 1995, el seu màxim ELO foren 2560 punts i arribà a la posició 236 del rànquing mundial 2003 Ha estat campió d’Espanya juvenil 1984, subcampió d’Europa juvenil 1985 i campió d’Espanya absolut 1987 Fou també subcampió del Torneig Internacional de Salamanca 1990 i guanyador del Torneig “B” de Wijk aan Zee, 1991 Per equips, assolí el subcampionat d’Espanya en tres ocasions amb la Unió Gracienca de Barcelona, tres cops més amb el CIDA de Las Palmas, i un cop amb el Club d’Escacs Reverte Albox d’Almeria Ha representat Espanya en cinc Olimpíades 1986, 1990, 1992, 2002, 2004 i…

S’inicià el 1969 amb el Reial Club Marítim de Barcelona, amb el qual fou subcampió d’Espanya en dos amb timoner 1970, 1971 Passà al Club Natació Banyoles, i es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1973-76, 1978, en vuit amb timoner 1974, 1975, 1976, 1978, 1979 i en dos sense timoner 1977 En l’àmbit internacional, assolí bons resultats en quatre scull i en doble scull Disputà la prova del quatre scull en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Gairebé desenvolupà la totalitat de la seva carrera al Club Deportivo Mataró, on dirigí l’equip femení que guanyà tres Lligues 1972, 1973, 1974 A mitjan anys setenta fou seleccionador espanyol femení Posteriorment entrenà en categories catalanes i formatives fins a la primera dècada del segle XXI en clubs del Maresme com l’Argentona, el Cabrera, el Mataró femení de primera B 1991-93, l’Associació Esportiva del Centre Catòlic Mataró, la Unió Esportiva Mataró i el Llavaneres