Resultats de la cerca
Es mostren 11421 resultats
gutxo
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes de la família dels esquàlids, que ateny 1,2 m, pesa uns 12 kg i és semblant a l’agullat.
Té la pell negrosa, coberta amb denticles dèrmics en forma de disc Habita a les costes dels Països Catalans
Muḥammad ibn Aḥmād al-Maqdisī
Geografia
Viatger i geògraf àrab, conegut també amb el nom d’al-Muqaddasī.
Autor 985 d’una interessant i detallada descripció dels països islàmics occidentals, que visità, amb excepció d’Al-Andalus
Ciència
Publicacions periòdiques
Revista mensual de divulgació de temes científics apareguda a Barcelona de 1980 a 1991.
Publicava preferentment articles de científics dels Països Catalans, i també incloïa traduccions d’articles rellevants apareguts en publicacions estrangeres
concepcionista
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina consagrada a honorar la Immaculada Concepció de Maria, fundada el 1484 a Toledo per Beatriz de Silva i posada sota la protecció i l’obediència dels franciscans.
Als Països Catalans n'han estat fundats els convents de Sineu 1583, Tortosa 1644, Maó 1651 i Benicarló 1886
epeira
Aracnologia
Aranya comuna de l’ordre dels araneids, notable pel dibuix en forma de creu que porta sobre l’abdomen.
És molt comuna als Països Catalans, on rep també el nom d' aranya de la creu o de jardí
robínia
Branca de robínia en fruit
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fins a 25 m d’alt, de fulles imparipinnades, amb folíols ovals i enters, d’estípules transformades en espines, de flors blanques, oloroses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum.
Prové de l’Amèrica del Nord i és molt comú als Països Catalans, naturalitzat o plantat com a ornamental
caputxí terciari de la Mare de Déu dels Dolors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a València el 1889 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, amb la finalitat específica de reeducar nois.
Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a Itàlia i a l’Amèrica del Sud
bombicíl·lids
Ornitologia
Família de l’ordre dels passeriformes que comprèn ocells terrestres de petites dimensions, de plomatge sedós i delicat, amb el bec curt i fort.
Granívors i insectívors Són propis dels països septentrionals El representant més important d’aquesta família és l’ocell sedós
herba de Sant Jaume
Herba de Sant Jaume
Richard Spellenberg (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de capítols grocs.
És comuna a una gran part d’Europa, bé que als Països Catalans només es fa a la muntanya
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or i d’argent encunyada per Carles I d’Anjou, rei de Nàpols (1266-85).
La d’or coneguda també amb el nom de salut La d’argent fou molt imitada als països mediterranis