Resultats de la cerca
Es mostren 215304 resultats
Gerhard Bohner
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf alemany.
Estudià a Berlín amb Mary Wigman i al London Contemporany Dance School Del 1961 al 1971 fou ballarí solista al ballet de l’Òpera Alemanya de Berlín El 1964 començà a fer les seves pròpies coreografies i exercí de coreògraf per a les companyies de dansa de Berlín, Colònia, Hamburg, Munic, Marsella i Essen Del 1972 al 1975 fou director i coreògraf del Teatre Estatal de Darmstadt Treballà com a coreògraf per al Nederlands Dans Theater i per al Teatre-dansa de Wuppertal El 1977 féu una reconstrucció coreogràfica del Ballet Triàdic d’Oskar Schlemmer Del 1978 al 1981 fou director i coreògraf del…
Joan Sibecas i Cabañó
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Deixeble de Ramon Reig El 1947 exposà per primer cop en exposicions collectives a les galeries Fortuny de Figueres i a El Jardín de Barcelona, i des del 1950 feu en aquesta mateixa sala exposicions individuals de manera regular Amic del pintor Josep Bonaterra, en fou deixeble Influït pel poeta Carles Fages de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista Fou el creador i primer director de l’Escola de Dibuix i Pintura del Casino Menestral Figuerenc 1961 Guanyà diversos…
Juan Crisóstomo de Arriaga y Balzola
Música
Compositor basc.
A dotze anys realitzà un assaig d’octet Nada y Mucho estrenat l’any 1931 a Palma, Mallorca, un nonet obertura i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a 14 anys, estrenà a Bilbao l’òpera Los esclavos felices text de Llucià Comella L’any 1822 anà a París, on aviat meresqué l’admiració de Cherubini i de Fétis, i on l’any 1824 era ja professor auxiliar de contrapunt del conservatori D’estil essencialment clàssic, ha estat comparat amb Mozart per la seva precocitat i inventiva Les seves obertures tenen un cert aire rossinià És autor, a més, entre d’altres obres, de tres quartets…
Sant Grau d’Urús
Art romànic
Església situada en el serrat de Sant Grau o del Puig d’Urús Fou el temple del vilatge de Vilagrau o del Puig d’Urús, avui despoblat En l’actualitat és una ermita de la parròquia de Sant Climent d’Urús No conserva cap vestigi de l’edifici romànic L’església és mencionada per primer cop en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Climent d’Urús del 1037, en què consta que el bisbe Eribau d’Urgell li subjectà com a sufragània l’església de Sant Grau de Puigfrondí ara d’Urús Entre el 1198 i el 1199 fou saquejada pels homes del vescomte de Castellbò i del comte de Foix Entre altres…
Josep Canal i Roquet
Arqueologia
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Des de l’any 1972 realitzà nombrosos treballs d’excavació i identificació d’indústries humanes del Paleolític inferior als jaciments de Serinyà, Montgrí, Puig d’en Roca, etc, i es convertí en el pioner dels estudis d’aquest periode a Catalunya També desenvolupà una important tasca de recerca sobre la història urbana de Girona i d’història medieval a les terres gironines, especialment de les revoltes dels remences Fou fundador de l’Associació Arqueològica de Girona Autor de nombrosos articles i treballs científics en l'àmbit català, destaquen El paleolític a les comarques…
,
Aulis Sallinen
Música
Compositor finès.
Director de l’Orquestra Simfònica de Finlàndia 1960-70, president de l’Associació de Compositors del seu país 1971, el 1979 es convertí en membre de l’Acadèmia Reial Sueca de Música i des del 1981 té el títol governamental de “professor de les arts” Representant del neoromanticisme, escriví, entre d’altres, Mauermusik 1962, Concert per a violí i orquestra 1968 i Chorali 1970 Entre les seves composicions posteriors cal esmentar les òperes Ratsumies 1973-74, Punainen viiva 1976-78, Kullervo 1986-88, Palatsi 1991-93 i Hobitti 2000-01, a més de la Simfonia núm 8 2001, Concert per a trompa i…
Cameron Diaz
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
L’èxit de The Mask 1994, de ChRussell, la donà a conèixer i esdevingué una actriu popular per les interpretacions a The last Supper 1995, de STitle, Feeling Minnesota 1996, de SBaigelman, o My Best Friend’s Wedding 1997, de PJ Hogan Ha protagonitzat, entre altres films, There's Something about Mary 1998, de P i BFarrelly, Very Bad Things 1998, de PBerg, Being John Malkovich 1999, de SJonze, Any Given Sunday 1999, d’OStone, Charlie's Angels 2000, de McG, Things You Can Tell Just by Looking at Her 2000, de RGarcia, Invisible Circus 2000, d’ABrooks, Vanilla Sky 2001, de CCrowe, The Sweetest…
Pensat i Fet
Anuari publicat a València (1912-72), al març de cada any, sobre temes exclusivament fallers.
Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J Benlliure,…
Richard Fleischer
Richard Fleischer
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Fill del director i productor Max Fleischer, s’inicià el 1944 amb documentals i curt-metratges als estudis RKO El 1946 estrenà el seu primer llarg-metratge, Child of Divorce i continuà amb una filmografia de prop d’una seixantena de títols on mostra una clara inclinació envers l’aventura i l’acció, cosa que el decantà sovint cap als gèneres políciac, de ciència ficció, l’èpica i la llegenda, els quals recreà amb una gran meticulositat Destaquen The Narrow Margin 1952, 20 000 Leagues under the Sea 1954, primera producció de Disney amb personatges reals i The Vikings 1958, ambdós amb Kirk…
Santa Fe de Salabernada (Artés)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Artés No degué passar mai de capella rural Al testament del 1299 de Bernat de Socarrats d’Artés es fan deixes a Santa Maria d’Artés, a Sant Joan i Sant Pere de la dita parròquia, així com a Santa Eulàlia i Santa Fe d’Artés L’única capella que correspon a alguna de les advocacions esmentades és aquesta Si bé no creiem que Sant Joan i Sant Pere siguin altra cosa que altars de Santa Maria, en canvi Santa Eulàlia i Santa Fe d’Artés poden correspondre a aquesta capella, ja que Salabernada és un mas prou important per haver tingut una capella al segle XIII,…