Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
respirador
Transports
Cadascun dels orificis practicats a la coberta de les embarcacions que permeten la respiració dels compartiments interiors, dels pallets, dels tancs de combustible, etc.
Proveïts cadascun, a manera de perllongació, d’un tub de fosa o d’acer, recte si és llarg n'hi ha fins de dos metres o corbat a la part superior si és curt n'hi ha de només 50 cm, i en aquest cas és anomenat coll de cigne
serra del Castellar
Serralada
Serralada de transició entre la plataforma enlairada de l’Alt Maestrat i la cubeta de la Plana Alta, drenada per la rambla de les Coves, que limita la serra a l’est.
S'estén entre les serres d’en Galceran, al nord, i del coll d’Alba, al sud, al llarg del marge esquerre de la rambla Carbonera, amb altituds entre 1 000 i 500 m Pel poblament considerable i els conreus de vinya, abundants, hom la considera integrada a la depressió
fol·licle pilós
Anatomia animal
Aparell format per un pèl i la glàndula que genera la capa àcida de la pell.
N'hi ha en tota la superfície cutània, llevat del palmell de les mans i la planta dels peus La secreció glandular s’obre al coll del follicle sebaci Hi pot haver diverses glàndules sebàcies en relació amb un sol pèl Al nas, cada glàndula aïllada posseix un pèl petit
conització
Extirpació d’una porció de teixit en forma de con.
Hom la practica especialment en el coll de l’úter quan constata que en el seu gruix és localitzat un teixit anòmal constitueix una intervenció senzilla i eficaç com a tractament precoç del càncer en aquesta localització, que permet de conservar la resta de l’úter amb les funcions corresponents
cèrcol
Tecnologia
Transports
Anell de fusta o d’acer que manté unides les dogues d’una bota.
Actualment els cèrcols de fusta han estat desplaçats pràcticament pels de banda d’acer reblat pels extrems El nombre de cèrcols, que depèn del tipus de bota, sol ésser de sis o vuit, anomenats, segons llur posició, de testa , collet o de sotatesta , de coll , de ventre i de mig
Antoni Joan Bastinos i Estivill
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Fill de Joan Bastinos i Coll, s’encarregà de la secció editorial de la llibreria del seu pare És autor de nombrosos llibres de pedagogia i de tema divers, com Armonía social 1873, Hojas secas 1922 i Estudios y recuerdos 1925 fundà la revista “El Monitor de Primera Enseñanza” 1859-1900
batalla de Somosierra
Història
Militar
Batalla lliurada el 30 de novembre de 1808, en l’inici de la guerra contra Napoleó.
Les tropes espanyoles, que, comandades per Benito San Juan, havien pres posicions al coll de Somosierra per barrar la marxa de Napoleó cap a Madrid, foren batudes per les tropes franceses del general Senarmont La victòria dels francesos els deixà el pas franc a Madrid, on entraren el 2 de desembre
Edgar Tytgat
Pintura
Pintor belga.
Tingué una primera etapa impressionista Després de la Primera Guerra Mundial simplificà el seu estil i arribà a un expressionisme poètic i suau molt moderat amb relació a la resta de l’impressionisme Pintà, especialment, personatges que representen la tristor de la vida quotidiana Circ a Flandes 1925, coll Mabille, Brusselles
Societat de Pesca Esportiva Salou
Pesca esportiva
Club de pesca de Salou.
Especialitzat en la modalitat mar-costa, aconseguí diverses medalles en els Campionats d’Espanya de clubs Alguns dels seus membres obtingueren la categoria d’alta competició de la federació espanyola i participaren en campionats mundials Han destacat Genís Porta, Eduard Brull, Oscar Salvadó, Oscar Coll, Ramon Simó i Miquel Gil
Osor
Osor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a les Guilleries.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i Sant Hilari Sacalm, és el castanyer, de gran capçada i…