Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Haroldo de Campos
Literatura
Poeta i assagista brasiler.
Amb el seu germà Augusto de Campos i Décio Pignatari , fundà el grup Noigandres i el moviment de poesia concreta al Brasil 1956-53 Publicà en poesia, entre d'altres, O auto poessesso 1950, Servidão de passagem 1962, Xadrez de estrelas 1976, Galaxias 1984 i A máquina do mundo repensada 2001, i els següents llibres d’assaigs Teoria da poesia concreta amb A de Campos i D Pignatari 1965, Metalinguagem 1967, A arte no horizonte do provável 1969, A operaçao do texto 1976 i Ruptura dos gêneros na literatura latino-americana 1977 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Octavio Paz de poesia i…
Richard Evelyn Byrd

Richard Evelyn Byrd
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Història
Navegant, aviador i explorador nord-americà.
Contribuí decisivament als primers vols transatlàntics Efectuà una expedició a l’Àrtida, en el transcurs de la qual sobrevolà per primera vegada el pol nord 9 de maig de 1926 pel desembre del 1928 començà la de l’Antàrtida, on fundà la base de Little America Sobrevolà per primera vegada el pol sud 29 de novembre de 1929, i descobrí una terra a la qual donà el nom de la seva muller, Marie Byrd organitzà quatre expedicions més a l’Antàrtida, en el transcurs de les quals féu l’aixecament topogràfic d’una part del territori, fotografià la costa des de l’aire i efectuà importants observacions…
Odón de Buen y del Cos

Odon de Buen y del Cos
Biologia
Geografia
Naturalista i oceanògraf aragonès.
Doctorat en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid, fou catedràtic a la Universitat de Barcelona del 1889 fins el 1912, quan es traslladà a Madrid Durant la seva estada a Barcelona reformà completament l'ensenyament de les ciències de la universitat Introductor del darwinisme a l'Estat, fou separat temporalment de la càtedra de la universitat a causa de les seves idees evolucionistes Fundà i dirigí 1907 el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía 1914 El 1939 s’exilià a Mèxic El 2003 les seves restes mortals foren…
Sébastien de Brossard
Arxivística i biblioteconomia
Música
Musicògraf, compositor i bibliòfil francès.
A Estrasburg fundà la societat de concerts Académie de Musique Formà una biblioteca musical riquíssima, amb un catàleg crític S'interessà per la notació des d’un punt de vista científic, i publicà Dictionnaire de musique contenant une explication des termes grecs, latins, et italiens et français 1703 i Lettre sur la nouvelle méthode d’écrire le plain-chant et la musique 1729 La seva música, poc original, és dominada per l’estil dramàtic de l’època Compongué sonates Symphonie de Noël , peces per a llaüt Airs sérieux et à boire , cantates Élévations et motets, 1695 Lamentations du prophète…
Jagadis Chandra Bose
Botànica
Física
Físic i botànic indi.
Després d’estudiar a Calcuta i a Anglaterra Cambridge, fou professor de física al Presidency College de Calcuta 1885-1915 El 1895 començà a estendre els experiments de Hertz al domini de les ones de ràdio molt curtes, per tal de palesar la natura idèntica de les ones electromagnètiques i de les radiacions lluminoses Estudià la fisiologia vegetal amb aparells dissenyats per ell mateix, especialment el creixement de les plantes i la influència dels factors externs sobre elles, i la similitud amb els processos vitals dels animals En retirar-se, fundà i dirigí 1917-37 el Bose Research Institute,…
Giulio Bertoni
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Professor a les universitats de Friburg Suïssa, Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum 1917 i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina 1941 Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació '' lingua ' i d’expressió estilística '' linguaggio ' Collaborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica 1925, que conté els principis bàsics de la lingüística espacial La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció Intervingué en els treballs preparatoris de l'…
Pere Barceló i Torrent
Medicina
Metge reumatòleg.
Es llicencià a Barcelona 1933 Fundà la Societat Espanyola de Reumatologia de la facultat de medicina de Barcelona Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l’ús de l’alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d’algunes malalties reumàtiques Fou fundador i director de la Revista Española de Reumatología , president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos 1941 i Reumatismos vertebrales 1945, i…
Pere Farreras i Valentí
Pere Farreras i Valentí
© Fototeca.cat
Metge i catedràtic.
Estudià a Barcelona, Jena i Zuric Fou un destacat collaborador del doctor Pedro i Pons tingué una participació important en la seva Patología y clínica médica 1951 Publicà el manual Medicina interna , en dos volums, a partir de la revisió de l’obra que Domarus publicà el 1929 Fou catedràtic de medicina interna a Barcelona 1959-60 i de patologia i clínica mèdica a Salamanca 1960-64 Tornà a Barcelona, on fundà i dirigí l’Escola d’Hematologia del departament de medicina interna de la Universitat, on exercí un important mestratge Presidí diverses associacions científiques i fou membre de l’…
Èumenes II de Pèrgam
Història
Rei de Pèrgam (197-159 aC).
Fill i successor d’Àtal I Ajudà Roma contra Grècia i contra Antíoc III de Síria, cosa que, després de la batalla de Magnèsia 190 aC, li proporcionà gairebé la totalitat de l’Àsia Menor, les illes de l’Egea i el Quersonès traci Per tal de mantenir l’hegemonia a l’Àsia, lluità contra Prúsies I de Bitínia, Fàrnaces I del Pont i els gàlates Afavorí les arts i les lletres fundà la biblioteca de Pèrgam A la seva època Pèrgam esdevingué un dels principals focus de la cultura hellenística El succeí el seu germà Àtal II 159-138 aC, que continuà la seva política filoromana i culturalista
Clotari I
Història
Rei dels francs (588-561).
Fill de Clodoveu I, rebé 511 la regió situada entre l’Oise i el Mosa establí la capital a Soissons Reuní l’estat dividit pel seu pare ell i el seu germà Khildebert I succeïren 524 l’altre germà Clodomir després d’exterminar-li dos fills el 555 succeí el seu renebot Teodebald, rei de Metz, i, el 588, Khildebert I Participà, amb els seus germans, en les campanyes contra Borgonya 523-524, i secundà el seu germà Teodoric I en les expedicions a Turíngia Vencé el propi fill Khram, que s’havia revoltat, i manà de matar-lo Fundà el monestir de Saint-Médard de Soissons