Resultats de la cerca

El manuscrit més antic ~800 és conservat al monestir de Fulda Hildebrand, vassall de Dietrich, torna a la pàtria i troba el seu fill, Hadubrand, que no el reconeix i el desafia a mort El final s’ha perdut, però en dues versions posteriors —la saga de Thidrek i una balada alemanya del s XVI— hom afegí una reconciliació El poema, amb elements màgics i sense simbologia cristiana, recull la història i la llegenda dels esdeveniments que ocasionaren les migracions germàniques i encapçala la literatura mítica posterior

Emigrà amb la seva família d’infant a la Gran Bretanya, i es graduà en matemàtiques l’any 1945 per la Universitat de Cambridge L’any següent es graduà al University College de Londres i el 1950 aconseguí el doctorat Professor de matemàtiques en aquesta institució, en fou nomenat titular l’any 1961 La seva aportació més important és la resolució de l’aproximació de nombres algèbrics per nombres racionals aproximacions diofàntiques l’any 1955 mitjançant el teorema que du el seu nom o també teorema de Thue-Siegel-Roth i pel qual l’any 1958 rebé la Medalla Fields L’any 1966 guanyà una càtedra a…

Ingressà a la comunitat cristiana ecumènica de Taizé l’any 1974 i es nacionalitzà francès el 1984 Quatre anys més tard succeí el germà Roger Schutz com a prior de la comunitat Ha donat suport especialment als cristians dels països de l’Europa central i oriental i ha coordinat durant diversos anys l’organització de trobades internacionals multitudinàries de joves a la localitat francesa de Taizé i a diverses ciutats europees

Germana del també astrònom sir William Herschel, amb el qual compartí la carrera professional, descobrí diversos cometes, ajudà en la construcció de telescopis i realitzà importants catàlegs d’estels Fou nomenada membre honorària de la Reial Societat Astronòmica d’Anglaterra i rebé la Medalla d’Or de les ciències del rei de Prússia Jordi III d’Anglaterra li concedí un salari de 50 lliures anuals, raó per la qual és considerada la primera astrònoma professional de la història

Acabats els estudis de germanística, literatura i filosofia a les universitats de Heidelberg i Cambridge, el 1985 s’incorporà al Frankfurter Allgemeine Zeitung i el 1989 ocupà el càrrec de cap de redacció del suplment cultural en substitució de Marcel Reich-Ranicki El 1994 fou coeditor del diari, i des d’aquest càrrec impulsà la renovació i ampliació dels continguts culturals, fins aleshores molt circumscrits a la literatura A banda de la tesi doctoral Schrift als Tradition Die Dekonstruktion des literarischen Kanons bei Kafka und Harold Bloom ‘L’escriptura com a tradició La deconstrucció…

Estudià a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt i a la Universitat de Tecnologia de Darmstadt, on es llicencià 1966 i doctorà 1969 en física Es traslladà a Ottawa Canadà per a un postdoctorat a la Universitat Carleton 1969-72, i ingressà aleshores a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid del Centre d’Investigació de Jülich, Renània del Nord, on continuà collaborant tot i estar jubilat des del 2004 El 1988 descobrí, simultàniament amb  Albert Fert , la magnetoresistència gegant GMR, un efecte mecànic quàntic que permet que petits canvis magnètics generin grans variacions en les…

D’una família d’immigrants turcs, estudià comunicació audiovisual a la Universitat de Berlín 1994-2000 El 1995 guanyà amb Sensin - Du Bist Es ‘Sensin - Tu l’ets’ el premi del públic del Festival Internacional de Curtmetratges d’Hamburg El 1998 estrenà el primer llargmetratge Kurz und schmerzlos ‘Curt i indolor’, 1998, al qual seguiren Im Juli ‘Al juliol’, 2000, el documental Denk ich an Deutschland - Wir haben vergessen zurückzukehren ‘Penso en Alemanya - Hem oblidat com tornar-hi’, 2001, Solino 2002, Gegen die Wand ‘Contra la paret’, 2004, Os d’Or del Festival de Berlín premi Goya a la…

El 1938, fugint del règim nazi, anà a Singapur, i més tard fou deportat a Austràlia, país on es naturalitzà i adoptà el cognom de Newton anteriorment Neustädter Fou fotògraf per a diverses revistes de moda Installat a París 1960, on visqué durant vint anys, assolí reconeixement internacional a partir del 1961, quan començà a treballar per a revistes com Vogue  de França, i més tard per a l’edició nord-americana, Playboy , Queen ,  Marie Claire  i  Elle , i fou un estret collaborador del dissenyador Yves Saint-Laurent S’especialitzà en les imatges de dones nues en blanc i negre, sovint amb una…

Rebé la seva formació de HKörber i LHöflich a la MReinhardt Schule de Berlín Debutà el 1964 com a director a la Landesbühne Hannover i entre el 1968 i el 1983 treballà a Essen, Oberhausen, Hamburg, al Burgtheater de Viena, a Berlín i a Munic El 1983 assumí la direcció del Münchner Kammerspiele, on ha realitzat destacades versions de Shakespeare King Lear , 1992 Cymbeline , 1998, Kleist Der Prinz von Homburg , ‘El príncep d’Homburg’, 1995 i Strauss Besucher , ‘Visitants’, 1988 Schlusschor , ‘Cor final’, 1991 Ithaka , 1996, entre moltes d’altres El 1999 presentà ha presentà Tristan und…

Galerista a Berlín des del 1964, presentà treballs d’artistes com Richter o Beuys, així com exposicions temàtiques sobre aspectes socials i polítics que determinen la implicació social de l’entorn artístic berlinès dels anys seixanta, com és el cas de la mostra “Homenatge a Berlín” Posteriorment, dirigí la Kunsthalle Museum Fridericianum de Kassel des de l’any 1997