Resultats de la cerca

Funcionari a Varsòvia, es convertí al catolicisme i fou ordenat de sacerdot 1814 Amic d’ETAHoffmann, rebé la influència de Novalis i Schleiermacher De les seves obres cal destacar Die Söhne des Tals ‘Els fills de la vall’, 1803, poema dramàtic, Das Kreuz an der Ostsee ‘La creu a la Bàltica’, 1806, la tragèdia Martin Luther oder die Weihe der Kraft ‘Martí Luter o la consagració de la força’, 1807, que transformà després de la seva conversió, i Der vierundzwanzigste Februar ‘El vint-i-quatre de febrer’, 1909, que inicia el gènere anomenat “drama de destí”

Llicenciat en dret 1932 Durant la guerra civil actuà al Servicio Militar de Recuperación Artística i el 1939 esdevingué comissari del servei de defensa del Patrimonio Artístico Nacional als Països Catalans fins el 1947, des d’on impulsà la restauració d’obres, com Poblet o la seu de Vic, i organitzà importants exposicions Collaborà amb Martí de Riquer en l’obra Els castells medievals de Catalunya , i es dedicà a la divulgació mitjançant conferències, opuscles i articles a Goya , San Jorge , etc Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres amb la ponència Ingeniería militar en las…

Hi assistiren 1 280 congressistes, i la presidí Jaume Algarra i Postius, que havia estat secretari de la comissió organitzadora formada pel Centre Escolar Catalanista, l’Agrupació Escolar Catalanista Ramon Llull, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i la Federació Escolar Catalana Defensaren les ponències Cebrià de Montoliu, Eugeni d’Ors, Domènec Martí i Julià i Josep Bertran i Musitu, entre d’altres, i hi tingueren una intervenció destacada Lluís Domènech i Montaner, Joan Bardina i Joaquim Casas i Carbó Hom hi acordà la creació dels Estudis Universitaris Catalans , i…

Posteriorment hom inclogué dins la denominació de Cabrerès els termes de Tavertet, Sant Bartomeu Sesgorgues, Pruit, Rupit, Sant Joan de Fàbregues i, per extensió, fora de la demarcació geogràfica, Susqueda i Sant Martí Sacalm o de Cantallops, que mai no formaren part dels dominis dels Cabrera Contemporàniament, el nom topogràfic de Collsacabra s’ha estès a tota la regió Aquesta identificació ha fet, igualment, que, en limitar geogràficament Collsacabra a l’altiplà, situat a l’est del massís de Cabrera i del pla d’Aiats, sovint el Cabrerès històric hagi restat exclòs del territori…

Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja

Participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac 1389-90 Fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I per la força La reina Maria, muller de Martí I, l’envià, amb Simó Marimon, com a ambaixador prop del comte abans que aquest envaís Catalunya i, després, li encarregà la defensa del Berguedà i de l’Alt Urgell Durant l’interregne treballà per la causa de Jaume d’Urgell, i amb ell es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera

Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral

D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part en la disputa de Tortosa del 1414 Fou almoiner i penitencier de Benet XIII, que el féu canonge de València L’acompanyà a Peníscola 1416 i dirigí la resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII 1416 Després de l’elecció de Martí V 1417 aconsellà a Benet XIII la renúncia El nou papa el nomenà bisbe de Girona El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona en morir Francesc Climent Hom li atribueix un ofici en vers sobre la passió de Crist

En morir el rei 1396 dificultà la presa legal del poder per la reina Maria, muller de Martí I, en negar-se a lliurar-li el testament de què era dipositari, i fou encartat però sembla que no empresonat en el procés obert per ella contra els antics collaboradors de Joan I absolts el 1398 el 1397 figurava novament com a secretari reial Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer d’Anglesola Fou armat cavaller el 1399 Fou un bon prosista les seves lletres són d’un gran valor literari influït per l’humanisme

Mapa de les esglésies del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó Fraga Sant Pere de Fraga Sant Miquel de Fraga Santa Maria de Fraga Santa Margarida del Castell Santa Anna de Fraga Sant Julià de l’Hospital de Biars Sant Salvador de Cardell Sant Simó de Llitera Santa Maria de Mont-ral Església de Vermell Església de Torralba Mequinensa Santa Maria de Mequinensa Saidí Sant Joan de Saidí Torrent de…