Resultats de la cerca

Net de Josep M Folch i Torres, estudià amb Josep Pla-Narbona i també a Llotja Inicialment s’associà amb Jordi Canelles 1969-77, en 1977-81 dirigí el seu propi equip i, amb altres dissenyadors, fundà el 1991 l’estudi Quod Treballa tant per a l’àmbit privat com per al públic de les seves nombroses realitzacions destaquen la senyalització per al ferrocarril metropolità de Barcelona 1982, el logotip de TV3 1993 i els logotips oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona del 1992 1990 Professor de l’Escola Massana de Barcelona 1981-87, ha obtingut diversos premis de disseny, entre els…

Considerat un dels millors especialistes en papers shakespearians de tots els temps, els interpretà en el teatre i en diverses pellícules com ara Julius Caesar 1953, de JL Mankiewicz Richard III 1955, Prospero's Books 1991, de P Greenaway i Chimes at Midnight 1965, d’O Welles Actuà també en The Secret Agent 1936, d’A Hitchcock Providence 1976, Dyrigent 1981, d’A Wajda Chariots of Fire 1981, Gandhi 1982, de R Attenborough, The Shooting Party 1984, Plenty 1985, Loser Takes All 1990, de J Scott, i The Portrait of a Lady , de J Campion, entre d’altres El 1983 li fou atorgat el títol de sir…

Militar 1878, abandonà l’exèrcit i se n'anà a explorar el Marroc 1883-84 Fruit d’aquest viatge, escriví Reconnaissance au Maroc 1888, que li valgué la medalla d’or de la Société de Géographie Convertit, a París 1886, ingressà a la Trapa de Notre-Dame des Neiges 1890 Ordenat sacerdot 1901, dedicà la resta de la vida a l’apostolat de l’exemple entre els tuàregs d’Algèria, especialment a Tamanrasset, on morí assassinat Intentà, sense èxit, de fundar una comunitat religiosa, bé que s’inspiren en el seu esperit els Germanets de Jesús, les Germanetes de Jesús i les Germanetes del…

Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il futuro é donna…

Estudià a l’escola de belles arts de Palma A començament de segle s’installà a Barcelona i collaborà en revistes satíriques catalanes La Tomasa , Cu-cut i especialment L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , amb els pseudònims de Sancho, Caray d’H i Picarol , amb el qual es féu popular també collaborà a L’Asino de Roma, Frivolidad de Mèxic i Chicago Tribune El 1928, en tornar de Chicago hi havia tingut una botiga d’antiquari, es retirà a Palma, on installà les Galeries Costa Es dedicà a activitats artístiques i d’antiquari i fou el promotor de la urbanització mallorquina Cala d’…

S'inicià els darrers anys quaranta amb volums caracteritzats per una reelaboració molt personal de la poesia folklòrica Els anys cinquanta els seus poemes prengueren tons meditatius i filosòfics En les seves imatges recorre molt sovint a les associacions d’idees Entre els seus volums destaquen Tékozló ország ‘El país pròdig’, 1954, poema èpic, A Nap és a Hold elrablása ‘El rapte del Sol i de la Lluna’, 1954 faules en vers A virágok hatalma ‘El poder de les flors’, 1955, Harc a fehér báránnyal ‘Lluita amb l’ovella blanca’, 1965, Anyám ‘La meva mare’, 1969, A halottak királya ‘El rei dels morts…

Representant del corrent del realisme crític a Catalunya, començà la seva trajectòria als anys vuitanta, innovant el camp de l’àlbum illustrat, en què es combinaven imatge i text en condicions d’igualtat D’aquells anys daten títols com Anna i Víctor 1981, La bruixa Bufuruda 1983, premi Ciutat d’Olot 1982, En Gil i el paraigua màgic 1982, premi Crítica Serra d’Or 1983, La nana Bunilda menja malsons 1985 i Bruixes, diables i apareguts 1989 Ha estat guionista de la sèrie Les tres bessones 1992-97 A partir dels anys noranta s’ha dedicat especialment a la docència Entre els seus…

Ha estat una de les autores més prolífiques i amb més diversitat temàtica en l’àmbit de la literatura infantil al País Valencià La seva publicació s’inicià amb El savi rei boig i altres contes 1979, premi Josep Maria Folch i Torres 1978, i continuà amb Abecedari del diumenge 1986, premi Tirant lo Blanc i premi Crítica Serra d’Or 1988, L’escletxa assassina 1990, Les tres avorrides 1997 i Versos al sol 2000, entre d’altres Ha escrit peces de teatre infantil, com les que reuní en el volum Mitja dotzena 1984, i La cuca Quica 1985, entre d’altres I també ha conreat la poesia València, fragments d’…

Fou professor de la Universitat de València, especialista en l’obra narrativa d’Enric Valor, i orientà la seva investigació cap a la teoria i la crítica literàries La seva trajectòria creadora s’emmarca en l’àmbit de la narrativa infantil i juvenil, amb títols com ara Narracions de Macolim 1986, Boku 1988, Viatge contra l’horitzó 1988 i Història de Vilafartera 1997, entre d’altres Publicà, a més, el recull de poemes Paradís d’enlloc 1986 Altrament, collaborà en diaris i revistes com  Serra d’Or , Lletra de Canvi , Cairell i l’ Avui , entre d’altres Com a historiador tingué cura…

Vida i obra Poeta convers, fou acusat per Jeroni ↑ Fuster i per Pere d’ ↑ Anyó d’heretge talmudista davant de la inquisició l’any 1490, com a conseqüència de la rivalitat mostrada en el certamen poètic immaculista del 1486, on Roís guanyà la joia del marsapà amb la composició Misteris profundes los àngels cantaven Participà també al certamen en honor a sant Cristòfol del 1488, on s’endugué la imatge d’or del sant amb la poesia Aprés d’aquell tan rich virginal temple Un Lluís Roís figurava entre els dotze membres del comitè de justícies creat pels agermanats per guardar la…