Resultats de la cerca

S’inicià en els dards el 1994 al Club Dards Ciutat de Reus En el seu palmarès destaca un tercer lloc en el Campionat d’Espanya de punta de ferro 2008 i un subcampionat de Catalunya de la mateixa prova També participà en el Dutch Open Ha estat internacional amb la selecció catalana A més, és vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Dards des del 2008

El 1965 entrà a la junta directiva del Reus Deportiu Presidí la secció d’hoquei sobre patins en dues etapes 1969-73, 1979-80 i, entremig de les dues, dirigí l’entitat 1973-77 Durant el seu mandat el club guanyà nombrosos títols, entre els quals cal esmentar sis Copes d’Europa consecutives 1967-72 Els anys seixanta també fou vocal de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge

Fou membre del Club Natació Barcelona, amb el qual guanyà quatre Lligues 1980-83, la Copa d’Europa 1981 i la Supercopa d’Europa 1981 Amb la selecció estatal fou quaranta-nou vegades internacional 1980-84 El 1983 fou medalla d’argent en els Jocs Mediterranis i medalla de bronze en el Campionat d’Europa, que li valgué la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola

Fou el primer campió de Catalunya de la història en imposar-se en l’edició inaugural del 1935, tant en la prova individual com en la d’equips, amb el Club de 7 a 9 El 1936 repetí el títol per equips i guanyà els dobles amb Carles Gil El 1934 ja havia estat finalista en l’edició oficiosa del campionat, disputat abans de la creació de la federació

Tècnic del Club Natació Terrassa, fou entrenador dels equips inferiors del club i, el 2004, passà a ocupar el lloc d’entrenador en cap Conquerí els Campionats d’Espanya juvenil 2005 i júnior 2007, i aquest mateix any, el primer equip disputà les finals de la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya La Federació Catalana de Natació li concedí la medalla al mèrit esportiu 2007

A la dècada de 1980 jugà dues temporades al Futbol Club Barcelona, procedent del Club de Rugby Veterinaria, de Saragossa En el seu palmarès, destaquen cinc Lligues 1974, 1975, 1977, 1981, 1982 i dues Copes del Rei 1976, 1981 Fou internacional amb la selecció espanyola 1970-83 Guanyà una medalla de plata i una de bronze de la Federació Espanyola de Rugbi Després de retirat, ha fet de comentarista esportiu

Impulsà la gimnàstica rítmica en l’àmbit estatal i internacional, fou entrenadora de rítmica del Club Esportiu INEF de Barcelona i de la selecció catalana Fou jutgessa de gimnàstica rítmica en nombroses competicions internacionals, entre les quals els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de Pequín 2008 Rebé la distinció de la federació catalana 1979 i espanyola 1986 de gimnàstica, així com el Premio Nacional d’educació física

Fou un dels fundadors del Real Madrid aleshores Madrid CF juntament amb el seu germà Joan Substituí aquest darrer a la presidència, l’any 1904, i hi romangué fins el 1908 Quan deixà el càrrec fou nomenat president vitalici honorari El 1902 fou un dels impulsors de la Copa del Rei També exercí d’àrbitre i de periodista esportiu i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol

El 1982 entrà en les primeres organitzacions de bicicròs Fundà el Moto Club Sant Andreu de la Barca, que presidí fins el 1994, i organitzà proves de trial en motocicleta El 1984 muntà el primer Campionat d’Espanya de bicicròs al circuit de Sant Andreu El 1988 organitzà un campionat de bicicleta tot terreny de camp a través Formà part de la comissió de bicicròs de la Federació Catalana de Ciclisme

Inicialment tractà sobre informació general i incloïa una secció d’esports de nom “La estaca deportiva” Progressivament incorporà notícies d’esports, especialment de futbol, fins a esdevenir un setmanari especialitzat Era escrita en castellà i es caracteritzava pel seu to satíric Es mostrava crítica amb la Federació Catalana de Clubs de Futbol, amb el FC Barcelona i amb la premsa esportiva en general Se’n publicaren una seixantena de números