Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…

La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar deSegura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu…

La geografia És una de les tres comarques en què és dividit el Penedès , i coincideix amb el cercle mercader del Vendrell Al nord recolza en l’erecció del Montmell 861 m alt, i la seva prolongació per Aiguaviva 752 m alt i el puig de l’Àguila 705 m alt, que constitueixen una avançada damunt la Depressió Prelitoral Catalana de la serralada del mateix nom Uns altres contraforts de la mateixa serralada formen el coll de Rubiola 360 m, el pujol de Santa Cristina 400 m i el de Sant Antoni d’Albinyana 407 m, que en conjunt dibuixen l’arc orogràfic de la perifèria comarcal per ponent i fan de confí…

Situació i presentació Aiguafreda és un municipi de transició entre les comarques d’Osona i del Vallès Oriental, a la qual pertanyé per decisió popular des del 1987, quan es va votar per majoria 90% la seva dependència administrativa a la comarca vallesana Més tard, el maig del 2022, els veïns d’Aiguafreda, amb un 60% dels vots, aprovaren que el municipi deixés de pertànyer al Vallès Oriental i passés a formar part d’Osona, comarca amb la qual està estretament vinculat, i el febrer del 2025 el govern de la Generalitat aprovà el projecte de llei per fer efectiu el canvi Finalment el 23 de…

La geografia És constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d’Urgell Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d’aigües amb el Francolí serra la Llena, la més alta alt del Curull, 1025 m alt, continuada cap a l’W pels contraforts septentrionals del Montsant Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divisòria d’aigües a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l’Ebre per l’…

El sector nord-occidental és accidentat per l’alineació muntanyosa que continua la serra Grossa el Mondúber, 840 m alt, a l’extrem septentrional del pla de la Marjuquera, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductiu, encara que 3281 ha són considerades com a superfície forestal 1985, i la resta forma part de la fèrtil horta de Gandia El regadiu utilitza la séquia reial d’Alcoi que a través de la séquia comuna de Gandia rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra, així com l’aigua de més d’un centenar de pous ocupa 2153 ha la…

Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’…

Situació i presentació Limita amb els municipis de la Vall d’en Bas S, Olot E i la Vall de Bianya N, amb els ripollesos de Sant Joan de les Abadesses N i VallfogonadeRipollès W i amb l’osonenc de Vidrà S El terme es troba així a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, del qual el separa el muntanyam de la serra de Puig Estela o de Puigsestela, 1359 m, divisòria d’aigües entre el Fluvià i el Ter…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sils E, Maçanet de la Selva SE, Maçanes SW, Sant Feliu de Buixalleu W i Santa Coloma de Farners NW i N S’estén a la conca mitjana de la riera de Santa Coloma, que el travessa de N a S i que el divideix en dos sectors diferenciats l’oriental més planer, dins la depressió selvatana, i l’occidental, molt més extens, accidentat ja per contraforts de la Serralada Prelitoral, com el Far 587 m d’altitud o el puig d’Argimon 477 m La riera de Santa Coloma rep per la dreta el torrent de l’Esparra i altres, mentre que pel marge esquerre rep el riu d’…

Situació i presentació El municipi de Ripollet, situat dins la Depressió Prelitoral, confronta al N amb el municipi de Barberà del Vallès a l’E i al S amb Montcada i Reixac, amb el qual terme fa, en part, de límit el riu Ripoll, i a l’W amb Cerdanyola del Vallès El pla de Ripollet, d’origen quaternari com tota la depressió, té una altitud mitjana d’uns 70 m, i la part més elevada és un turonet de 131 m al límit amb Barberà als Pinetons s’atenyen els 90 m d’altitud Travessa el terme de NW a SW el Ripoll El riu Sec voreja el límit meridional amb Cerdanyola i conflueix al Ripoll dins el municipi…