Resultats de la cerca
Es mostren 58708 resultats
mar de Sulu
Mar
Part occidental del Pacífic septentrional, limitat al N per l’illa de Palawan en un costat i les Filipines a l’altre; l’arxipèlag de Sulu separa aquesta conca de la més meridional de la mar de Cèlebes.
Té una extensió total d’uns 260 000 km 2 Els estrets de comunicació amb altres mars no superen els 450 m de profunditat, mentre que la fondària màxima de la mar arriba als 5 600 m Els ports més importants són els de Sandakan i Kudat, a Borneo, i els d’Iloilo i Zamboanga a les illes Filipines
arqueòpterix

Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…
braser
Braser d’aram amb damasquinats de plata, producte de l’artesania magribí (s. XIX)
© Fototeca.cat
Calefacció
Recipient de metall (de ferro, d’aram, etc) o de terra refractària, quadrat o, més generalment, circular, que conté brases enceses o en el qual hom fa cremar pinyolada o carbonet, i que serveix per a escalfar l’ambient.
Acostuma a ésser collocat sobre un suport de fusta, a vegades adaptat a una taula És un dels sistemes més antics de calefacció, actualment de poc ús pel perill d’intoxicació que comporten les emanacions de monòxid de carboni produïdes per la combustió incompleta
grec

Alfabet grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea i, antigament, en una extensió més vasta que l’actual, per l’expansió colonitzadora, tant a l’Orient com a l’Occident.
Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…
Menorca

Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, la més oriental, situada entre els paral·lels 39° 47’ 55’’ i 40° 05’ 17’’ lat N i entre els meridians 10° 08’ 05’’ i 10° 41’ 28’’ long E.
Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…
icneumònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters amb el cos llarg i esvelt (d’uns 5 a 20 mm), acabat en un fibló més llarg que aquell, antenes llargues, filiformes o acabades en maça, cap arrodonit i tòrax allargat.
En les femelles, el fibló és emprat també com a oviscapte per a collocar els ous dins un forat que fan a l’escorça dels arbres Inclou molts gèneres, amb més de 30000 espècies
bit quàntic
Tecnologia
Unitat mínima d’informació quàntica, que té més de dos estats quàntics possibles.
El bit quàntic pot existir en l'estat 0, en l'estat 1 o en una superposició d'aquests dos estats, i és la unitat mínima de la computació quàntica La denominació qbit és un acrònim format a partir de l'equivalent anglès quantum bit
Sumatra

Sumatra
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa, la més occidental de l’arxipèlag de la Sonda, pertanyent a Indonèsia.
L’estret de Malaca la separa de la península de Malaca El costat oest és recorregut per un sistema muntanyós on destaquen els monts Barisan 3800 m al Kerinci, que té una forta activitat volcànica 90 pics volcànics, 12 dels quals són actius i activitats secundàries solfatares, fonts termals Els vessants són coberts de bosc espès Rius curts i ràpids, costes regulars i pobres en ports naturals L’est és pla, solcat per nombrosos rius, els deltes i estuaris dels quals fan les costes sinuoses, baixes i amb bons ports, però els pantans i el manglar cobreixen alguns trams Travessada per l’equador, té…
Mjøsa
Llac
Llac de Noruega, el més gran del país, situat al N d’Oslo.
Té per immissari el riu Lagen i per emissari el Vorma
Sant Ponç de Tomeres
Abadia
Catedral
Antiga abadia benedictina i més tard catedral del bisbat de Sant Ponç (Llenguadoc).
L’abadia fou fundada el 936 per Garsenda de Narbona, muller del comte de Tolosa Ramon Ponç, que hi installà un grup de benedictins procedents d’Orlhac Alvèrnia L’abadia prengué tot seguit un gran increment i fou causa de la formació de la ciutat entorn seu Al s XI començà a fer sentir la seva influència a Catalunya, i el 1070 el comte Bernat II de Besalú li donà l’abadia rossellonesa de Sant Martí de Les però fou en temps de Sanç Berenguer, monjo de Tomeres i germà del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i de l’abat Frotard que s’abocaren plenament sobre el Principat i ocuparen l’abadia de…