Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Garcies
Literatura
Cristianisme
Monjo de Sant Miquel de Cuixà, compilador d’un tractat sobre el seu monestir adreçat vers 1043-46 a l’abat i bisbe Oliba.
El tractat es divideix en cinc parts notícies biogràfiques d’Oliba, història de Cuixà, llista de relíquies, construccions fetes durant el govern d’Oliba i allocució litúrgica, feta en una bona part amb fragments de sermons d’Oliba, proporcionats a Garcies per Arnau, secretari de l’abat bisbe
Comendat
Cristianisme
Primer abat i fundador, ensems amb uns quants companys, del monestir de Sant Andreu d’Eixalada (840-841), al qual aportà els seus béns.
La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
Sant Pere del Mont
Priorat
Antic priorat benedictí, del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), dins la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa.
Es troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco En romanen notables restes, conegudes pel Monestir , que indiquen que l’església fou feta al s XII Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella Pràcticament no tingué comunitat només un prior i un o dos servents Els priors eren a la vegada monjos de la Portella Es perden les seves notícies al s XVI En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, preromànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont
Sant Miquel de la Maçana
Convent
Antic convent de monges augustinianes i ara església del municipi de Rajadell (Bages), prop del mas de la Maçana, al SE del poble.
Vers el 1270 s’hi formà un grup de donades, dirigides per Na Cirera, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, la regla de sant Agustí El 1304 un grup d’elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l’horta de Cervera Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan segle XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del segle XV La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826
Santillana
La col·legiata romànica de Santillana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a la costa cantàbrica.
Situat a la costa cantàbrica, és centre agrícola i ramader Conrea cereals i llegums Bosc d’eucaliptus Constitueix un notable conjunt arquitectònic, declarat monument nacional, amb diversos palaus i cases senyorials la dels Estrada, la dels Peredo, la dels Tagle, etc, esglésies la de Las Clarisas, la de Regina Coeli, etc, i la Collegiata, romànica, de la fi del segle XIII l’origen de la qual fou un monestir del segle IX, de tres naus, transsepte, tres absis semicirculars i volta d’encreuament d’ogives El claustre, una galeria del qual és moderna, té els capitells treballats
Sant Climent de la Riba
Església
Església i masia del municipi de Lluçà (Lluçanès), situades en un petit serrat al NW del terme, sobre la riera de Merlès.
El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos
Santa Llúcia de Puigmal
Antic poble
Antic poble i parròquia del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
Orrit

Aspecte del poble d'Orrit
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), de poblament disseminat i aturonat, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, enfront d’Areny de Noguera.
El ' pagus ' d’Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als segles IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera El seu terme comprenia l’antic terme de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó 806-14, del qual fou una cella o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la Vall d’Orrit El castell d’Orrit , esmentat des del 826, centrà l’antiga demarcació Es despoblà considerablement al segle XIX