Resultats de la cerca

Fundador i director del grup La Cuadra de Sevilla  1971, amb què assumí una postura estètica i social contra la manipulació folklòrica de la cultura andalusa, de la qual el seu primer espectacle Quejío 1972 ja anuncià de manera rotunda, concepció avalada, a més, pel gran impacte que obtingué De les seves creacions posteriors destaquen Andalucía amarga 1979, Nanas de espinas 1982, Les Bacants 1987 d’Eurípides,  Picasso andaluz 1992, Identidades 1994,  Carmen 1996 i Don Juan en los ruedos 2000 Concebé aquests dos últims espectacles per a ésser representats en places de toros amb mort de l’…

Estudià a Madrid, on es titulà l’any 1924 La Generalitat republicana li encomanà l’any 1935 la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya on ja es contemplava la construcció d’un eix viari que uniria Girona amb Lleida passant per Manresa, precursor de l’Eix Transversal engegat l’any 1997 Durant els anys 1940 i 1941 estudià l’aprofitament integral de la conca de l’Alta Ribagorça, arran del qual, l’any 1946, l’Instituto Nacional de Indústria creà l’ENHER per a dur-lo a terme Des de l’any 1947 al 1962 es construiren els embassaments de Canelles, Escales, Llesp, Bono, Senet i el…

Nascuda en una família de músics, de ben petita desenvolupà els seus dots artístics i als deu anys ja cantà una ària de La Traviata L’any 1950 inicià estudis al Conservatori de Bolonya, que posteriorment amplià amb Ettore Campogalliani a Màntua El 1955 debutà a Mòdena en el paper de Micaela Carmen i tres anys més tard guanyà el concurs de cant de Vercelli El 1961 inicià la seva projecció internacional amb la intervenció al Covent Garden en Falstaff , en versió dirigida per Carlo Maria Giulini Posteriorment debutà al Teatro alla Scala de Milà 1963 i al Metropolitan Opera House de Nova York…

Poc després del seu naixement la família retornà a Torredembarra, d’on era natural i on Francesc estudià solfeig, harmonia i violí amb I Hernández Recasens A nou anys ja tocava el violí El 1829 obtingué el títol de batxiller en filosofia, i el 1836, el de medicina i cirurgia a Barcelona, ciutat on el 1832 començà a estudiar cant amb Joan Goula i on conegué Caterina Mas, soprano, amb qui es casà Junts debutaren amb Norma al teatre Principal de Palma Posteriorment també cantà a València, al Teatre de la Santa Creu i al Liceu de Barcelona i, finalment, a Bilbao, on perdé la veu a…

Fill de Fèlix Pons i Marquès i descendent d' Antoni Maura , fou professor de dret polític a la facultat de dret de Palma entre el 1972 i el 1975 Aquest any ingressà a la Federació Socialista Balear del PSOE i aviat n'encapçalà la línia oficialista Diputat al Congrés el 1977 i el 1979, el 1983 esdevingué cap de l’oposició al Parlament de les Illes Balears En 1985-86 assumí el càrrec de ministre d’administració territorial Del 1986 al 1996 fou president del Congrés dels Diputats les legislatures del 1986, 1989 i 1993 el 1991 encapçalà la ponència encarregada de modificar les normes de…

Debutà molt jove amb novelles com Los Abel 1948, Las luciérnagas 1949, versió íntegra del 1993, Fiesta al Noroeste 1953, premi Gijón 1952, Pequeño teatro 1954, premi Planeta, En esta tierra 1955 i Los hijos muertos 1958, sobre la guerra civil de 1936-39, Primera memoria 1960, premi Nadal 1959, de gran difusió, Los soldados lloran de noche 1967, premi Fastenrath 1969, La trampa 1969 i La torre vigía 1971 A més, ha escrit llibres de versos De ninguna parte , premi Antonio Machado 1993, narracions com Los niños tontos 1958 o La Virgen de Antioquía y otros relatos , escrita el 1963 però no…

Combinà els estudis universitaris de filosofia amb els musicals, que seguí al Conservatori de Madrid, on estudià composició 1966 Amplià estudis a Viena 1969 i, posteriorment, a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Schmid, H Swarowsky i K Osterreicher Guanyà el concurs internacional Nicolai Malko, de Copenhaguen i el de Besançon Després de debutar a La Fenice de Venècia el 1969, s’hi quedà com a assistent de Peter Maag Entre el 1981 i el 1986 fou principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de Londres, tasca que alternà amb la direcció general de la…

Doctor en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en genètica per la Universitat de Londres Després d’haver realitzat l’especialitat mèdica als hospitals de Bellvitge i de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, completà la seva formació com a investigador a la Universitat dels Estudis de Torí Itàlia i al Sant Mary's Hospital Medical School de Londres Gran Bretanya En aquest darrer centre exercí l’any 1988 de professor associat al departament de bioquímica i genètica molecular El 1989 i el 1990 fou professor d’investigació de la unitat de genètica molecular de…

Estudià romanística a Basilea, on fou deixeble de Germà Colon, i a París, Florència i Barcelona Es doctorà el 1965 amb una tesi sobre la traducció catalana del Tresor de Brunetto Latini per Guillem de Copons Fou catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon Canadà, fins a la seva jubilació l’any 2000 S’especialitzà en l’edició de traduccions medievals a Europa, i sobretot als Països Catalans, dels texts clàssics —Ciceró, Sant Agustí, Joan de Galles i altres— Especialitzat en Francesc Eiximenis, publicà  Lo llibre de les dones 1980, en…

El nombre de mitocondris depèn de l’espècie, de l’estat funcional i de les condicions de vida de la cèllula L’origen és discutit, però coexisteixen dues teories per formació de novo a la matriu citoplasmàtica no demostrada o per bipartició o replegament de la membrana nuclear, de la membrana plasmàtica, del reticle endoplasmàtic o de l’aparell de Golgi L’observació al microscopi electrònic ha revelat una estructura complexa l’embolcall extern és format per un full extern i un d’intern, separats per un espai d’uns 90Å, cadascun dels quals té l’estructura de doble membrana,…