Resultats de la cerca

Formada al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campiona de Catalunya i d’Espanya de classe vaurien, de la qual exercí de delegada territorial Formà part de l’equip preolímpic femení de la classe 470 pioner d’Espanya 1992 El 2010 fou nomenada secretària de la classe optimist de la Federació Catalana de Vela D’altra banda, publicà Vela Seréis campeones 1990 i fou finalista del premi Dona Dirigent Esportiva 2012

Conegut com Copa Germans Pironti, es creà com a homenatge als italians Luigi i Ernesto Pironti, primer president i membre de la junta directiva, respectivament, de la Federació Catalana d’Hoquei Patins quan aquesta es fundà, el 1930 Els vencedors foren el Cerdanyola Club d’Hoquei 1941, 1944, el Girona Club Hoquei 1942, el Reial Club Deportiu Espanyol 1943, 1946, el Centre d’Esports Sabadell 1945 i el Reus Ploms 1947

Entrà com a directiu del Centre d’Esports de Manresa el 1994 El 1949 passà a formar part de la delegació de Manresa de la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ A partir del 1954 entrenà la UD La Salle de Manresa Al final de la dècada de 1960 deixà la direcció tècnica i retornà a la delegació del Bages de la FCBQ Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 1998

Procedent del Sant Feliuenc Futbol Club, formà part del Martinenc Futbol Club des del 1925, on compaginava els dos esports Fou dues vegades campió de Catalunya de bàsquet, i formà part de la primera selecció catalana, que capitanejà en el partit jugat davant de l’Hindú Club de Buenos Aires 1927 Abandonà el bàsquet en ser considerat esportista professional per la federació catalana, i continuà jugant a futbol al Martinenc

Formada al Rugby Sales Viladecans, jugà després a la Unió Esportiva Santboiana i a la USAP de Toulouges francès Fou internacional amb Catalunya i també amb Espanya en més de 40 ocasions, amb qui arribà a disputar la Copa del Món de rugbi a 7 2009 Després de retirar-se, formà part de la direcció esportiva de la Federació Espanyola de Rugbi, i exercí d’entrenadora de la selecció estatal femenina

Membre del Club Natació Sabadell, fou el màxim impulsor del waterpolo femení català La disputa de la primera competició oficial fou pràcticament obra seva en aconseguir que els clubs Mediterrani, Badalona, Sabadell i Poblenou classificats en aquest mateix ordre juguessin una lliga territorial l’any 1981 Després propicià que la Lliga estatal fos una realitat el 1988 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1981

Fou campió d’Espanya de billar a tres bandes en vuit ocasions 1929, 1931-35, 1943, 1946 i guanyà el Campionat del Món de la modalitat 1934 Fou un dels fundadors del Club de Billar Barcelona, que presidí 1940 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Billar, i president de l’espanyola També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona dirigida per Agustí Montal Galobart

Fou cinturó negre setè dan de taekwondo i sisè dan d’hapkido Es proclamà campió d’Espanya d’hapkido en quatre ocasions 2008-11 i exercí com a seleccionador català També fou entrenador d’hapkido i defensa personal per a cossos de seguretat Ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo El 2011 rebé el premi al Millor Entrenador d’Espanya de taekwondo

Cinturó negre setè dan de taekwondo i sisè dan d’hapkido, formà part de la selecció espanyola de taekwondo El 2011 es proclamà campió d’Europa i d’Espanya de tècnica i pumse en categoria master 2 més de 51 anys Exercí d’entrenador de taekwondo i hapkido al Gimnàs Cos Olímpic de Terrassa Ocupà el càrrec de director adjunt de l’àrea d’arbitratge de la Federació Catalana de Taekwondo

Jugador amateur d’esquaix del Club Can Mèlich des del 1982, l’any 1994 passà a formar part de la junta de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol FCER Fou vicepresident 1998 i president 1998-2011 de la FCER, i sota el seu mandat s’assolí el reconeixement internacional de la selecció catalana de raquetbol Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya