Resultats de la cerca

Ermita de llarga tradició eremítica, fou donada el 1164 a Pere de Montsant perquè hi establís una comunitat monàstica aquesta, reclutada entre els eremites, no perdurà Poc després 1176 hi residí un petit nucli d’eremites procedents de Cérvoles, que tampoc no s’hi consolidà El 1210 l’arquebisbe de Tarragona la cedí al matrimoni lleidatà format per Pere Balb i Guilleuma, que hi establí un monestir de monges cistercenques, sota la presidència de Guilleuma i ben aviat d’Anglesola, filla seva, que en fou la primera abadessa En 1215 es traslladà a Bonrepòs L’ermita del Montsant continuà com a…

El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels segles X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del segle XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó L’ocupació sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945 les antigues cases de planta i pis i les masies foren…

El sector oriental, ocupat en gran part per la vall del torrent de l’Adou, concentra les explotacions agrícoles La superfície agrícola és de 210 ha, de les quals 170 són de vinya 161 produeixen vi amb denominació d’origen controlat També hi ha 8 ha d’arbres fruiters presseguers i 28 ha de prats i farratge Hi ha una pedrera en explotació La població ha estat sempre relativament escassa A la carretera de Tuïr a les Aibrines han sorgit moltes construccions noves El poble , que concentra la poca població del municipi, és situat a 146 m alt, 2 km al S de Tuïr, i bastit al voltant de l’església…

Jaume I incorporà aquest lloc al regne de València en la seva creació, però poc després retornà a Aragó

Fou fundada el 1870 per Teodor Prat i dedicada a la fabricació de filatura i de teixits

Als seus vessants ha estat construïda una urbanització i un hotel Als seus peus hi ha l’antic monestir de la Vall de Jesús

És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret

El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc Només alguns turons són ocupats per pins 500 ha i matollar 500 ha Els conreus ocupen el 80% del territori Predomina el secà, amb 4 500 ha vinya 1 900 ha, garrofers, oliveres, cereals i ametllers El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils La ciutat 2 053 h agl 2006 152 m alt, que rebé aquest títol el 1927, és…

L’església de Sant Julià, romànica segle XI, es troba en estat ruïnós Fou declarada 1984 monument historicoartístic per la Generalitat de Catalunya