Resultats de la cerca

Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novellista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca La mère et l’enfant 1900, Bubu de Montparnasse 1901 i, pòstumament, Charles Blanchard 1913 i Souvenir d’enfance 1926

El 1943 començà la seva tasca en el teatre i el 1945 fou el protagonista de Caligule d’ACamus Formà part del Théâtre National Populaire, on interpretà Le Cid 1951, Le Prince de Hombourg 1951, Richard III de Shakespeare 1954 i Lorenzaccio d’AMusset entre moltes altres En el cinema cal destacar L’idiot 1947, La Chartreuse de Parme 1948, Fanfan la Tulipe 1952, Les orgueilleux 1953, Le rouge et le noir 1954, Montparnasse 19 1958 i Le joueur 1958

De formació autodidàctica, començà a pintar vers el 1920, a 50 anys d’edat Fou obrer tipògraf, i hom el pot considerar un representant típic del gust naïf, però molt de la seva època El seu estil és molt minuciós i els colors molt vius Els seus temes són força variats i dedica una atenció especial a la mar De vegades, els seus quadres revelen una atemporalitat inquietant, molt propera a la concepció de RMagritte

Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des neiges , 1947 Le spectateur nocturne, 1960, etc

Conegué PSeurat el 1884, i el 1886 la seva activitat era enterament neoimpressionista amb tècnica divisionista Seguint molt de prop les teories òptiques del seu mestre Seurat, analitzà minuciosament totes les intensitats de la llum sobre els paisatges, persones i objectes D’altra banda, la seva temàtica és simbolista, fortament influïda per PPuvis de Chavannes

Fou alumne i amic de Descartes Ideà un aparell per a mesurar les distàncies estellars i una màquina de sumar cilíndrica estudià també els experiments baromètrics de Torricelli, que després exposà detalladament en diverses publicacions

Fou professor a Estrasburg 1833-50 i a la Sorbona a partir del 1850 Descobrí amb Payen la diastasa amilasa , i posà en evidència l’emmetzinament mitjançant el fòsfor Publicà Introduction à l’étude de la chimie moléculaire 1839, entre altres obres

Oficial de l’exèrcit revolucionari a divuit anys, el 1797 n'esdevingué general Participà en la campanya napoleònica de 1806-07, finida la qual fou nomenat mariscal i duc de Bellune, i més tard destinat a la guerra d’Espanya Ministre de la guerra 1821, es retirà el 1830 Escriví unes memòries

Després de dues estades a Itàlia fou contractat com a decorador als hôtels Lambert i de la Vrillière, on el seu treball el mostra com un bon coneixedor del gust per la pompa i el moviment dels decoradors italians Fou un dels fundadors de l’Académie de Peinture et Sculpture

En collaboració amb el seu germà Remy, escriví un vast Traité de Zoologie , en sis volums 1893-99, que ha estat un text bàsic a França durant quasi mig segle Com a filòsof de la natura, seguí les petjades de Lamarck i s’oposà, així, als darwinistes