Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
pic de Sethomes
Cim
Cim (2 661 m) del massís de Canigó.
Situat al S de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí terme de Castell de Vernet, al Conflent de la vall de la Persigola terme de Prats de Molló, al Vallespir, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al SW, i el pic de Tretzevents, al NE
Sant Ferriol

Façana principal del santuari de Sant Ferriol (Ceret)
© Jaume Ferrández
Santuari
Santuari del municipi de Ceret (Vallespir), al N del terme, prop del de Vivers.
S'alça a 301 m alt, en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l’alt Rosselló amb el Vallespir El sant que s’hi venera sant Ferriol és copatró de Ceret un important aplec hi té lloc el 18 de setembre, durant les festes de Ceret L’església actual és del segle XVII
Perves

Església de Sant Fruitós de Perves
© Jaume Grandia
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que ho fou, fins el 1968, del de Viu de Llevata.
És situat a 1 210 m alt, a la vall de Bellera, al vessant oriental del coll de la Creu de Perves 1325 m alt, que separa les conques de la Noguera Ribagorçana vall de Viu i de la Noguera Pallaresa vall de Bellera De la seva església parroquial Sant Fruitós depèn la de les Esglésies
pic de Noucreus
Cim
Pic (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus , drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres
riu Merdàs
Riu
Riu del Ripollès, subafluent del Ter a través del Freser.
Neix al coll de Merolla 1040 m alt amb el nom de torrent de Merolla segueix un curs W-E i dibuixa l’àmplia vall de Gombrèn pren després la direcció E, passa per Sant Llorenç de Campdevànol i conflueix amb el Freser, a can Noguera, aigua avall de Campdevànol L’afluent principal és la riera de Garfull
serra del Coscollar
Altiplà
Altiplà (306 m alt.) llarg i estret, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Cerdera, l’extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca.
Compresa gairebé del tot dins el terme d’Alcarràs Segrià, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l’antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la séquia del Coscollar© , derivació d’aquell canal, per l’oriental
la Clusa
Vall de capçalera de la riera de Vilada, dins el terme de Castell de l’Areny (Berguedà).
És una profunda clotada dominada al nord-est pel puig Lluent 1 766 m alt i tancada gairebé arreu pels seus contraforts serra de la Clusa Hom hi accedeix pel coll de la Clusa i el pla de l’Orri i per l’encaixat congost de l’Escalell Hi ha el llogaret de Sant Romà de la Clusa
el Rom
Riu
Riu del Rosselló, afluent, per la dreta, del Tec.
Neix a la serra de l’Albera, al vessant occidental del puig dels Tres Termes, transcorre sota el coll del Pertús, per la Clusa i Sant Martí de Fonollà i s’uneix al seu collector al Voló La seva vall és el pas natural, des de l’època romana, de les comunicacions entre Barcelona i el Rosselló
armilla salvavides

Armilla salvavides
Transports
Salvavides en forma d’armilla, preferentment de lona.
Conté a l’interior peces sovint parallelepipèdiques de capoc, suro, plàstic, etc, o bé aire, o pot ésser inflat amb aire, generalment en accionar una vàlvula que el connecta a un petit dipòsit d’aire comprimit que té incorporat, i que és cordat al cos amb una cinta al coll i una altra a la cintura
garsa de mar

Garsa de mar
James Bailey (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels hematopòdids, de 40 a 45 cm, amb el bec llarg i robust de color ataronjat, i amb les potes rosades.
Presenta el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l’extrem de la cua negres i la resta del cos blanca És gregari, nia a terra i la posta és de tres ous Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars nia a la costa valenciana, la Camarga i el delta de l’Ebre