Resultats de la cerca

El dia 2 d'octubre el Comitè Olímpic Internacional va escollir a Copenhaguen la ciutat de Rio de Janeiro com a seu dels Jocs Olímpics del 2016 Per primer cop, doncs, els Jocs Olímpics es faran a l'Amèrica del Sud La ciutat brasilera va derrotar en la votació final la capital de l'Estat espanyol, Madrid, que ja havia perdut l'oportunitat de ser olímpica el 2012 També van quedar-se sense el somni olímpic Tòquio i Chicago, tot i que el president dels Estats Units, Barack Obama, va defensar personalment la candidatura de la darrera davant els membres del COI L'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz…

Tot i ser un any postolímpic, el 2013 van succeir esdeveniments rellevants relacionats amb el moviment olímpic Al setembre, el Comitè Olímpic Internacional COI va celebrar la 125a sessió a Buenos Aires, en què va elegir el nou president de l’organisme i la seu dels Jocs Olímpics del 2020 L’alemany Thomas Bach va ser elegit novè president de la història del COI en substitució del belga Jacques Rogge 2001-13 En la votació final, Bach, membre del COI des del 1991 i antic campió olímpic d’esgrima a Mont-real 1976, va superar el candidat de Puerto Rico, Richard Carrión, per 49 vots a 29 Els altres…

S’inicià al CF Cooperativa de Sant Boi i completà la formació al planter del  RCE Espanyol Debutà al primer equip d’aquest club la temporada 2002-03 i al juliol del 2009 fou nomenat capità per l’entrenador Mauricio Pochettino Al cap d’un mes morí a l’hotel de l’equip en una concentració a Florència, fet que provocà una commoció sense precedents en l’afició del club i en tot el futbol català en general Amb l’Espanyol, on actuava de defensa central i disputà 173 partits de Lliga i marcà 6 gols, fou campió de la Copa del Rei i de la Copa Catalunya el 2006 i subcampió de la copa de la UEFA l’any…

Davanter, s’inicià al Club Turó i després jugà al Centre d’Esports Sabadell, el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya i un d’Espanya de segona divisió 1950, i el Reial Club Deportiu Espanyol Amb l’equip blanc-i-blau conquerí tres Campionats de Catalunya 1951, 1952, 1953 i dos d’Espanya 1951, 1954 Durant la dècada de 1970 fou membre del Comitè d’Hoquei de la Federació Espanyola de Patinatge i de la junta directiva del Club Esportiu Laietà

Formà part del CE Noia, el CE Vendrell, el CP Vilanova, el CP Riudebitlles i el CP Masquefa Com a entrenador, dirigí tots els equips de base del CE Noia, dels quals també fou coordinador, i la temporada 2007-08 es convertí en el tècnic del primer equip, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2008, la Copa CERS 2014 i la Copa Continental 2015 Posteriorment, fou entrenador del primer equip de l’Igualada Hoquei Club 2015-19, del Club Patí Calafell 2019-20 i, de nou, del CE Noia 2020-21 i del CP Calafell des del 2021

Migcampista Iniciat al Sabadell, formà part del conjunt vallesà durant quasi tota la trajectòria esportiva, des del 1977 i durant quinze temporades Fou cedit al Tenerife la temporada 1980-81 mentre feia el servei militar Debutà a primera divisió a l’agost del 1986 i jugà 54 partits La temporada 1992-93 jugà al Terrassa, on es retirà

Central, jugà amb el CE Hispano Francès fins la temporada 1997-98, que fitxà per l’AE l’Hospitalet Posteriorment vestí la samarreta del CN Sabadell, equip on jugà diverses temporades, i del qual en fou el capità En aquest club s’inicià com a entrenador, i posteriorment dirigí l’equip juvenil masculí de primera divisió

Jugà sempre al Club Egara 1939-55, amb el qual guanyà la primera Copa del Generalísimo 1952, i formà part de la selecció catalana Presidí l’Egara 1976-81 i impulsà la construcció de les installacions del club al Pla del Bon Aire