Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Palau de Rialb
Llogaret
Llogaret de poblament disseminat del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), vora el límit amb el d’Artesa de Segre, a la vall de la riera de Torreblanca.
puig Neulós
Muntanya
Muntanya del massís de l’Albera, del qual és el punt culminant (1 257 m), al límit entre l’Alt Empordà i el Vallespir (la Jonquera i l’Albera).
Al vessant meridional les aigües van a la riera d’Anyet conca de la Muga, i al septentrional al riu Rom conca del Tec
Montesa
Barri
Barri mixt d’habitatges i indústria d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), situat a l’extrem SW del nucli urbà, al límit amb el terme de Cornellà de Llobregat.
Dóna nom al sector la fàbrica de motocicletes Montesa, construïda el 1964 pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà
Montclús
Història
Antiga quadra del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), al N del poble, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el límit amb el d’Àger.
Havia depès d’Oroners El castell de Montclús és esmentat al s XI
Vila-real
Vista aèria de Vila-real
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al N de la comarca, entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al N, i el municipi de les Alqueries de la Plana.
Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per mitjanes…
Tatzó d’Amunt
Poble
Poble del municipi de Sant Andreu de Sureda (Rosselló), al NE del terme, al límit amb el d’Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d'Avall).
L’església parroquial Sant Vicenç, sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408
Torroella de Ribagorça
Antic poble
Antic poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al límit amb els termes catalans de Merli i de Güel (Ribagorça).
Fins al 1969 formà un municipi amb Erdau, Bafalui, Aguilar de Ribagorça i Avenoses
el Camp de l’Arpa
Carrer de Tomàs Padró, al barri barceloní del Camp de l’Arpa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (Barcelona) situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca , sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya El 1860, quan se n'inicià la urbanització, es produí el canvi de nom Al seu extrem, hom hi construí 1902-12 l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu
la Barraca d’Aigües Vives
Safareig de la Barraca d'Aigües Vives
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret de la Ribera Alta, situat a la vall d'Aigüesvives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels termes municipals d’Alzira i de Carcaixent.
La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent
coll de l’Avellà
Collada
Coll de la serra de la Llena (975 m alt.), al camí de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) a la Pobla de Cérvoles (Garrigues); límit dels dos municipis.