Resultats de la cerca

L’iniciador de la puixança econòmica familiar fou Estanislao Urquijo y Landaluce Murga, Àlaba 1817 — Madrid 1889, primer marquès d’Urquijo, que es dedicà al comerç i a les operacions borsàries a Madrid i realitzà inversions en ferrocarrils i empreses navilieres El seu fill Juan Manuel de Urquijo y Urrutia Murga 1843 — Madrid 1914, segon marquès d’Urquijo, amplià les inversions en la indústria pesant i fundà el Banco Urquijo 1870

Publicació que nasqué amb la voluntat de documentar les performances , dirigida per Linda Frye Burnham als Estats Units i editada en anglès El primer número aparegué al febrer del 1978 A partir del número 27, adoptà el subtítol A Quarterly Magazine for the New Arts Audience i amplià progressivament l’espectre de manifestacions artístiques que incloïa El darrer número aparegut és el 75, a la primavera del 1997

Edità les principals òperes de Rossini, Donizetti, Bellini, Pacini, etc El seu fill Tito Ricordi 1811-88 amplià el negoci i esdevingué l’editor de Verdi i Puccini exercí una considerable influència damunt el Teatro alla Scala El seu fill Giulio Ricordi continuà el negoci i fou també compositor L’empresa passà a d’altres mans el 1919, però continua i té filials a Amèrica del Sud i del Nord

Estudià a l’Escola Municipal amb Lluís Millet i Robert Goberna Amplià estudis amb Vincent d’Indy i Alfred Cortot Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i actuà en diferents ciutats europees Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir del 1945, i de piano des del 1947 Escriví treballs i crítiques en la Revista Musical Catalana i La Publicitat

Llicenciat en dret a Madrid, amplià estudis a Oxford i a Berlín Dedicà atenció especial a la història de la corona catalanoaragonesa, i publicà estudis com Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval 1950, Cerdeña hispánica 1960, Nápoles hispánico 1965, Historia del pensamiento político catalán 1965, etc També publicà El hegelismo jurídico español 1944, El reino de Galicia 1966 i manuals universitaris Les seves interpretacions reflecteixen una ideologia tradicionalista

Després de collaborar amb els Bonaparte, el 1814 féu costat als Borbó i esdevingué l’home de confiança de Lluís XVIII, que el nomenà ministre de policia i de l’interior Pel seu moderantisme suavitzà la censura, amplià el nombre d’electors, etc fou objecte dels atacs dels ultrareialistes i hagué de dimitir l’endemà de l’assassinat del duc de Berry 1820 Creà el nucli industrial de La Sala Avairon

Fou mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona Per indicació del consell de la ciutat redactà un Llibre de les fonts de la present ciutat de Barcelona 1650, Institut Municipal d’Història de Barcelona, crònica que recull àmplia informació sobre el tema a través de diversos itineraris subterranis i que constitueix una obra de gran interès per al coneixement de la infraestructura hidrogràfica de la ciutat

Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados, i amplià els seus coneixements musicals amb Charles de Bériot, a París, i amb Arthur de Greef, a Brusselles Actuà a París, a Brusselles i a Barcelona Exercí la crítica musical a “La Veu de Catalunya” i fou redactor en cap de la “Revista Musical Catalana” Publicà La música i els músics 1933, recull de crítiques, i Teoría de la música 1941

Graduat a la Universitat de Buenos Aires 1932, amplià estudis al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge En 1937-43 treballà a l’Institut de Fisiologia de Buenos Aires i, posteriorment, als EUA, fins el 1946 El 1947 fundà a Buenos Aires el Instituto de Investigaciones Bioquímicas Féu treballs sobre cèllules vegetals i sobre el metabolisme dels polisacàrids El 1970 rebé el premi Nobel de química

Fou professor a la Universitat de La Laguna i a la de Barcelona El 1939, depurat, fou confinat, de fet, a la de Múrcia Crític agut i erudit i assagista brillant, publicà, entre altres obres, Literatura dramática española 1930, Calderón 1941, Historia del teatro español 1956, Estudios de literatura religiosa española 1964 i sobretot l’àmplia síntesi bàsica en tres volums, sovint reeditada, Historia de la literatura española 1937