Resultats de la cerca

Davantera formada al Club Natació Igualada, equip amb el qual jugà sempre i en què guanyà set títols de la Lliga Catalana i set Campionats d’Espanya 1993-98, 2000 Debutà amb la selecció espanyola el 1992 en el Mundial, competició que assolí dues vegades 1994, 1996 També conquerí l’Europeu 1995, en el qual fou la màxima golejadora

Practicà el futbol i el 2006 passà a l’atletisme A partir del 2008 s’entrenà al CAR de Sant Cugat A les files del Club Atlètic Igualada, i amb un pas efímer pel Futbol Club Barcelona 2010, guanyà títols catalans i estatals en les categories juvenil, júnior i promesa Amb l’equip espanyol assolí la medalla de bronze en relleus 4 × 100 m en el Campionat d’Europa sub-23 En categoria absoluta, fou campió de Catalunya 2009 i subcampió d’Espanya 2011 de 100 m Formà part de l’equip espanyol en els relleus 4 × 100 m en l’Europeu 2012 i el Mundial 2013, on establí una nova plusmarca estatal

Començà a l’Igualada Hoquei Línia i després jugà al Club Hoquei Línia Jujol de Sant Joan Despí 2006-09 i al Cent Patins de Rubí 2009-12 Amb el Jujol guanyà tres Lligues Catalanes 2007, 2008, 2009, dues Lligues 2007, 2008, un Campionat d’Espanya 2007 i la primera edició de la Copa de la Reina 2009 Amb el Cent Patins guanyà tres Lligues Catalanes 2010, 2011, 2012, dos subcampionats de Lliga 2011, 2012 i un subcampionat de la Copa de la Reina 2012 Fou internacional amb la selecció catalana i amb l’espanyola, amb la qual jugà dos Campionats del Món

S’inicià al Club Natació Igualada 1979-88 abans de passar a ser tècnic de la federació catalana al CAR de Sant Cugat 1988-92 Fitxà pel Club Natació Catalunya, on va romandre fins l’any 2000, quan s’integrà a la federació espanyola com a màxim responsable de natació 2000-06 Dirigí el CAR de Sant Cugat 2007-09 i tornà a entrenar clubs l’Hospitalet 2011 i el Montjuïc 2012 El 2013 fitxà com a preparador del Sigma Swim Club de Dinamarca Entre altres grans nedadors, treballà amb Mireia Belmonte, Rafael Muñoz, Aschwin Wildeboer, Erika Villaécija, Duane da Rocha i Kiko Hervás Fou seleccionador…

Presidí el Club Hoquei Piera 1984-91, 1993-95 El seu primer mandat coincidí amb l’etapa més brillant de l’entitat, que la temporada 1986-87 participà per primera vegada en una competició europea El 1990 fou subcampió de la Lliga Catalana i el 1991 acabà tercer a la Lliga

S’inicià al Club Natació Igualada, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya 1998, 2000 El 2000, l’equip es convertí en Igualada Hoquei Club femení i, el mateix any, debutà com a internacional i guanyà el Campionat del Món amb la selecció espanyola La temporada 2005-06 jugà en el Gulpilhares portuguès, amb el qual guanyà la Copa de Portugal, i la següent anà al Biesca Gijón, amb el qual aconseguí la primera edició de la Copa d’Europa 2007 Tornà a l’Igualada 2007-08 i al Gijón 2008-11, i guanyà una OK Lliga 2009 i dues Copes d’Europa més 2010, 2011 La temporada 2011-12 tornà novament a l’…

Jugà a bàsquet al Club Bàsquet Igualada 1980-87 i a rugbi al Club Esportiu INEF de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya universitari L’any 1986 s’introduí en l’hoquei sobre patins a l’Igualada Hoquei Club com a preparador físic, tasca que feu fins el 1995 Fou l’entrenador del primer equip 1995-2000 formant tàndem amb Joan Pont, etapa en què guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga 1997 i una Lliga Catalana 1999 Posteriorment fou el segon de Jordi Camps a la selecció catalana 2003-06, amb la qual guanyà el Mundial B de…

Catedràtic i director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla 1786, fou un dels primers botànics que seguí i defensà a Espanya el sistema linneà

Professà al convent d’augustinians de Valladolid 1878 i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics És autor de més de deu obres historicopolèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos

El 1788 fou nomenat catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid Fou cirurgià de cambra del rei 1801 i acadèmic de la llengua Publicà El Conservador de los niños 1797