Resultats de la cerca

Posteriorment aquesta concessió fou adquirida pel Banc Hispanocolonial de Barcelona, pel baró de Casa Soler 1895, per Joan Campo 1895 i, finalment, per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España

El lloc és esmentat ja el 1024 L’església parroquial és poc anterior al 1574 Depengué dels domers, i després del rector, de Cardedeu Al començament del segle XIX pertanyia al baró de Llinars

L’antic castell de Canals , enrunat, passà al segle XIII dels Cervelló al monestir de Sant Cugat l’abat es titulà baró de Canals El centre era l’església desapareguda, de Sant Martí de Bosquerons

Membre del Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona, guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de lluita grecoromana 1971, 1972 Al final dels anys vuitanta ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita

Fill del primer baró de Toga, Francesc Carròs de Vilaragut És considerat un dels herois de la defensa de Bugia durant el setge dels turcs de Barba-rossa 1515, assolida gràcies a una expedició mallorquina d’auxili

Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud reialista dels…

Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, repoblat el 1611 Esdevingué aviat parròquia Sant Josep, separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara

Baró de Santa María das Arenas Estudià a Cervera, i fou superintendent de Zamora 1752-62 El 1762 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs d’història, d’epigrafia i d’etimologia catalana

Baró d’Alginet i de Benissanó Lluità en l’exèrcit de Felip IV de Castella a Itàlia, contra els francesos La seva participació en la presa de Casale Monferrato ~1658 li valgué el títol de comte de Casal

Era marquès de Wanmarcke i baró de Diependaal Es distingí al servei de Ferran VI i Carles III d’Espanya en les guerres d’Itàlia El 1775 fou nomenat capità general de València, càrrec en el qual morí