Resultats de la cerca
Es mostren 700 resultats
Antonio Pacinotti
Física
Físic i inventor italià.
Estudià a Florència i fou professor a les universitats de Bolonya 1864, Càller 1873 i Pisa 1882 Estudià la producció de corrents elèctrics i el 1859 ideà una màquina de corrent continu proveïda d’un induït anular ideat independentment també per ZTGramme, el qual és conegut com a anell de Pacinotti o anell de Gramme
Bartolomeo Sinibaldi
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià, conegut amb el nom de Baccio da Montelupo.
És autor de dues estàtues de Sant Joan Evangelista Orsanmichele, Florència, i Musée Jacquemard André, París i de nombrosos crucifixos Representant del naturalisme quatrecentista, sentí més tard l’influx de Miquel Àngel Conserven obres seves les esglésies d’Arezzo, Bolonya i Venècia Com a arquitecte traçà alguns edificis de Lucca 1522, església de San Paolino
Francesc Fleix i Solans
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya Canonge de Tarragona i capellà d’honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l’Havana 1846-64, on organitzà el seminari tridentí El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona Prengué part, a Roma, en el concili I del Vaticà 1869-70
Guiu de Chaulhac
Medicina
Metge.
Estudià a Montpeller i a Bolonya, exercí a Lió i fou metge dels papes a Avinyó, on tingué greus disputes amb Petrarca Fou autor d’una Chirurgia , text que tingué una gran difusió i que persistí a les universitats europees fins al s XVII El 1492 en fou publicada una versió catalana a Barcelona
Espai Europeu per a l’Educació Superior
Educació
Marc europeu d’educació superior implantat a partir del procés de Bolonya.
En vigor des del març del 2010, estableix un sistema homologable de titulacions universitàries, amb l'objectiu d'afrontar amb garanties els nous reptes de l'educació superior en les condicions de l'Europa del segle XXI A banda de l'homologació de títols i una certa coordinació curricular, altres objectius de l'EEES són el suport a la mobilitat de la població estudiantil, l’increment de la competitivitat, la collaboració entre centres, la formació continuada i la capacitat d’atracció del sistema europeu d’educació superior en l’esfera internacional
Sergi Barnils i Basomba
Pintura
Pintor.
Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua
Mefistòfil
Literatura alemanya
Música
Ésser demoníac que apareix per primera vegada en una llegendapopular alemanya, publicada el 1587, sobre el doctor Faust.
Present en la resta d’obres literàries inspirades en aquest personatge, és conegut, sobretot, per la caracterització que en feu Goethe Arrigo Boito tractà la seva figura en l’òpera Mefistofele , estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1868 i, en versió revisada, a Bolonya el 1875 Al Liceu de Barcelona fou estrenada el 1880
Lorenzo Campeggio
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià al servei dels papes Juli II, Lleó X, Climent VII i Pau III.
Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento
Luigi Cremona
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Enginyer civil i arquitecte 1853, fou catedràtic de geometria superior a la Universitat de Bolonya 1860 i director de l’escola d’enginyers de Roma 1873 Senador, ocupà el ministeri d’instrucció pública 1898 Fou l’impulsor de la geometria pura a Itàlia Entre les seves obres cal remarcar Elementi di geometria projettiva 1873 i Elementi di calcolo grafico 1874
tractat de Milà
Història
Pacte secret, signat el 8 d’octubre de 1435 a Milà, entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina