Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils , es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants Dotat d’un tòrax potent, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles Creà “la màquina infernal”, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa Joaquima Faidella rebé un…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Juli Penyella pare i es perfeccionà al Reial Conservatori de Brusselles, on fou distingit amb un primer premi Fou membre fundador del Grup Instrumental Català 1976, que dirigí Carles Santos Des del 1974 és membre de la Banda Municipal de Música de Barcelona El mateix any fundà el Trio Bártok Fou professor de clarinet i saxòfon del Conservatori de Música de Manresa 1983-86 En el seu repertori té un paper destacat la música contemporània Participà en l’estrena a Barcelona de l' Ebony Concert d’Igor F Stravinsky 1986 Ha fet…

Vida Entrà a formar part de la capella de música de Santa Maria, a Vilanova i la Geltrú, on aprengué música sota el mestratge de J Puig A onze anys marxà a Barcelona per estudiar violí, piano, orgue i composició amb J Barba fins el 1861, any en què fou nomenat mestre de capella i organista de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú Mantingué el càrrec fins a la mort Desenvolupà una intensa actividad pedagògica entre els seus alumnes hi hagué Juli Garreta, Francesc Montserrat Ayarbe, Francesc Toldrà, Josep Olivella i d’altres Publicà un mètode per a orgue Tratado Teórico…

Construït entre el 1848 i el 1852, algunes de les seves dependències han servit com a penitenciaria militar El 1921 hi foren empresonats 34 sindicalistes barcelonins, entre els quals Seguí, Barrera, Viadís, Lluís Companys i el periodista Juli Amador arran de la insurrecció de Jaca 1930 hi foren empresonats els capitans Sediles i Salinas i 21 militars més el 1934, 20 soldats i un guàrdia civil per adhesió a la rebellió d’Astúries El 3 d’agost de 1936 hi foren afusellats els caps militars de Menorca adherits a la revolta i, l’endemà, forces incontrolades hi mataren 86 oficials El…

Realitzà diverses missions diplomàtiques al servei de Ferran II, el qual el nomenà ambaixador a Roma El 1507 aconseguí que Juli II el fes bisbe de Zamora El consell de Castella s’hi oposà, però Acuña s’apoderà de la ciutat i poc després obtingué el reconeixement dels reis Participà a la guerra de les Comunidades al capdavant d’un exèrcit d’eclesiàstics i de ciutadans de Zamora, d’on fou aviat expulsat pel comte d’Alba de Liste, i es traslladà aleshores a Tordesillas El 1521 conquistà Toledo, on el poble el proclamà arquebisbe en capitular la ciutat, intentà de passar a França,…

Germà de Josep Marià Milego i Inglada Estudià, a Madrid, dret i filosofia i lletres i fou alumne de Castelar Fou catedràtic a Las Palmas de Gran Canària, Toledo i València collaborà en la creació de la Institución Libre de Enseñanza i dirigí, a Toledo, El Nuevo Ateneo 1879-90 i, a València, La Enseñanza Nacional 1904-08 Escriví nombroses obres de literatura de caràcter docent i Estudios, ensayos y disertaciones filosófico-literarias 1880 El seu fill Juli Milego y Díaz Toledo 1884 — , escriptor, publicà, entre altres obres, Emilio Castelar Su vida y su obra 1906, El problema…

Des de la dècada de 1950 publicà poesia i prosa als setmanaris olotins Olot Misión i La Comarca d’Olot És autora de les obres en prosa  Retalls de la meva infantesa 1995, inèdita i  Un temps que fou 2012, amb dibuixos del seu marit Juli Batallé i Murlà , que relaten les vivències de la seva infantesa, i de l’assaig  Tres poetesses olotines M Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest 1993 En poesia publicà, entre d’altres,  Pensaments 1966,  Pel pendís de la poesia 1979, Antull poètic Proses poètiques originals de Mercè Mallarach i Berga 2012,  Afluvis de poesia 2013…

La constitució L’escriptura de constitució de la Societat General de Banca s’atorgà el 22 de desembre de 1881, a Barcelona L’objectiu era clarament financer i genèric, començant per “ hacer toda clase de operaciones de banca con sus incidencias, abrir y obtener créditos, llevar cuentas corrientes ” art 2 dels estatuts El capital de la Societat es fixà en 5 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 250 pessetes cadascuna El desemborsament inicial fou del 5% del nominal o sigui de 12,50 pessetes per acció Els fundadors eren setze, i tots subscriviren 1 250 accions La primera Junta…

Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento

Situat a la vall de Benasc, entre el pla d’Estanys i el pic de la Renclusa, a 2140 m d’altitud, al massís de la Maladeta, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta Fou projectat per Juli Soler Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, i construït entre el 1912 i el 1916 És propietat del CEC, que, des del 1991, en comparteix la gestió amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme L’any 2006 finalitzaren els treballs d’ampliació i adaptació de les installacions, que disposen de noranta-dues places d’allotjament És base d’ascensions i escalades als cims del massís de la…