Resultats de la cerca
Es mostren 902 resultats
José Millán Astray
Història
Militar
Militar.
General des del 1932, després d’estudiar a Algèria l’organització de la legió estrangera francesa, el 1920 fundà el Tercio de Extranjeros legió espanyola Ferit diverses vegades al Marroc, presidí el cos de mutilats de guerra L’any 1936 s’adherí a l’alçament de Franco i protagonitzà un cèlebre incident amb Unamuno
Vicenç Guarner i Vivancos
Militar
Militar.
Féu els seus estudis militars a l’Academia de Infantería de Toledo i rebé formació d’Estat Major a Madrid Fou tinent 1911, capità 1917 i diplomat d’estat major 1919 Entre el 1918 i el 1925 participà en la guerra del Marroc Fou professor de l’Academia Militar de Infantería de Toledo i el destinaren al Sàhara 1927-30 i en el mateix període fou cap segon en el territori de Cabo Juby Fou professor de tàctica a l’Escuela Superior de Guerra de Madrid Proclamada la República, tornà a Catalunya i, el 1933, féu cursos per a oficials a l’exèrcit francès i participà en el Salisbury Plain…
Fermí Marí i Oliver
Música
Pianista i compositor eivissenc.
Es formà a Eivissa Posteriorment s’installà a Mallorca, on desenvolupà bona part de la seva carrera musical Fundà l’agrupació Los Trashumantes Actuà a Algèria, Mallorca, el Marroc, França i Portugal Acompanyà cantants com Gertrudis Haunschi de Miró i Antonio Machín Compongué diversos preludis, entre els quals destaca Matinada 1948, així com alguns valsos, suites i sarsueles
Fermín Galán
Història
Militar
Militar.
Es distingí al Marroc ja capità, el 1926 es rebellà contra la Dictadura de Primo de Rivera i fou degradat i empresonat a Barcelona Alliberat i rehabilitat el 1930, connectà amb el Comitè Nacional Revolucionari destinat a Jaca, el 12 de desembre s’insurgí contra la monarquia i proclamà la república fracassat el moviment, fou afusellat
Joaquín Fanjul Goñi
Història
Militar
Militar basc.
Intervingué en les campanyes del Marroc i ascendí a general l’any 1926 Fou diputat del grup agrari per Conca 1931-33 i sotssecretari del ministeri de la guerra 1935 Participà en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936, i dirigí a Madrid la rebellió de la caserna de la Montaña, però, fracassada aquesta, fou afusellat
Roger-Guy Werner
Botànica
Liquenòleg.
Estudiós de la liquenologia del Marroc i, en general, de la regió mediterrània, els darrers anys de la seva vida es dedicà a l’estudi dels líquens del sud-est de la península Ibèrica, en collaboració amb Xavier Llimona, i en morir donà el seu herbari, que conté nombrosos tipus, a l’Institut Botànic de Barcelona
Josep Antoni Ferrer i Fernández
Literatura
Escriptor.
El 1859 fundà a Barcelona la revista liberal El Café , on publicà poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de F Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons, Ja hi van a l’Àfrica, Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc
Ross, nou enviat de l'ONU per al Sàhara Occidental
Ban Ki-Moon nomena el diplomàtic nord-americà Christopher Ross nou enviat de les Nacions Unides per resoldre el conflicte del Sàhara Occidental, en substitució de Peter van Walsum Tant el Govern del Marroc com el Front Polisario mostren satisfacció per l'elecció, amb l'esperança que aquest nou enviat sigui clau per a avançar en una situació encallada des de fa anys
Automobiles M Berliet
Economia
Empresa automobilística francesa fundada a Lió (1894) per Marius Berliet.
L’any 1917 hom la constituí societat anònima i posteriorment creà filials al Marroc, a Algèria i al Senegal des del 1967 restà estretament vinculada a l’empresa Citroën Berliet, que en els seus inicis fabricava automòbils i camions, des del 1939 es dedicà exclusivament a la fabricació de camions El 1975 fou integrada a la Renault i el 1980 desaparegué la marca
Juan Bautista Aznar
Història
Militar
Política
Almirall i polític castellà.
Cap de l’esquadra del Marroc el 1921, fou ministre de marina en el govern de Manuel García Prieto, marquès d’Alhucemas 1922-23 Collaborador de la Dictadura, presidí el darrer govern de la monarquia amb la promesa d’unes eleccions sinceres, començant amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que donaren pas a la Segona República Espanyola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina