Resultats de la cerca

Mestre Internacional des del 2011, és jugador de la Societat Coral Colon de Sabadell En el seu palmarès destaquen les victòries en l’Obert Internacional Memorial Pepita Ferrer 2010, l’Obert de Martorell 2010 i l’Obert de Catalunya d’Escacs 2011

És autor del volum de narracions Sala d’espera 1996, premi Modest Sabat, de Perpinyà, del mateix any, i de les novelles Notes finals 1999, L’últim tren 2001, premi Joanot Martorell 2000 i la novella juvenil Els silencis de Marc 2005

Fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural 1901-03 Publicà obres científiques i un volum de Notes per a la història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Martorell, Abrera, Castellví, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires 1929

Començades a estudiar el 1856 Martorell i Penya, foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic WI Hemp 1927, que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals

Mestre Internacional, començà a destacar a la Unió Gracienca d’Escacs, i després passà al Club d’Escacs Barcelona Ha guanyat en dues ocasions el Campionat de Catalunya 1987, 2001 i un subcampionat 2004 Entre d’altres títols, guanyà l’Obert de Martorell 2009, 2011

Dirigí nombroses agrupacions corals, la majoria claverianes, com és el cas de Lo Porvenir de Martorell, La Terpsícore de Sant Boi, L’Artística del Llobregat i La Violeta de Cornellà Com a compositor, és l’autor de diverses sarsueles catalanes, com ara Les bodes de can Bardissa i Caramelles

Fou imprès successivament a Tarragona, Vilafranca del Penedès, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Alacant, València, Vilanova, Manresa, Vic i Berga A partir de l’abril del 1814, suspeses totes les altres gasetes de Catalunya, Antoni Brusi publicà, amb una periodicitat setmanal, una Gazeta de Cataluña , que durà almenys fins el 1815

Començà a jugar a l’Institut Verdaguer de Barcelona el 1968 Als anys setanta fou considerada la millor jugadora en la seva posició a Catalunya i jugà a la màxima categoria estatal als equips del Grup Esportiu Seat i el Martorell Debutà amb la selecció espanyola el 1976, i jugà tres partits

Jugà tres temporades en el Gimnàstic de Tarragona 1947-50, on arribà procedent de l’Atlético Aviación i jugà 72 partits Després marxà al València i, posteriorment, entrenà equips catalans, com el Martorell, l’Igualada, el Lleida, el Badalona, l’Europa i l’Hospitalet També exercí de secretari tècnic al Sabadell 1973-74

Vida i obra Eclesiàstic, beneficiat de l’església de Maó Deixà manuscrites unes Notícies de Menorca antigues , que inclouen el text d’una peça teatral més antiga, la  Presa de Menorca Bibliografia Cabra Martorell, E ed 1989 Anònim Presa de Menorca Seguida de les Notícies de Menorca de Francesc Mercadal Maó, Institut Menorquí d’Estudis