Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
Alain Pâris
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià música i dret a París i el 1967 es llicencià en direcció orquestral Posteriorment amplià la seva formació amb L Fourestier a Niça i el 1968 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon El 1970 i el 1971 fou convidat a dirigir l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i en 1976-77 fou assistent del director Michel Plasson a Tolosa El 1980 fundà l’Ensemble à Vent de París Tres anys després fou nomenat director associat de l’Òpera del Rin, de la qual fou director permanent 1984-87 Fou professor de direcció orquestral al Conservatori d’Estrasburg des…
Xavier Pascual i Vives

Xavier Pascual i Vives
© FC Barcelona
Basquetbol
Entrenador de bàsquet, conegut per Xavi Pascual.
El FC Barcelona l’anomenà entrenador de bàsquet interí a mitjan temporada 2007-08 Gràcies al bon rendiment de l’equip, fou renovat per les temporades següents Al capdavant del primer equip, ha estat campió de l’Eurolliga 2010, de la Lliga ACB 2009, 2011, 2012, 2014, de la Copa 2010, 2011, 2013, de la Lliga catalana 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015 i de la Supercopa ACB 2009, 2010, 2011, 2015 Fou nomenat millor entrenador de l’Eurolliga el 2010 i millor entrenador de l’ACB el 2010, el 2011 i el 2016 El juny del 2016 li fou rescindit el contracte i signà contracte amb el Panathinaikos…
,
Peter Behrens
Arquitectura
Arquitecte alemany, culturalment situat entre el postmodernisme i la primera generació dita racionalista
.
Fou un veritable reformador Fou pintor abans de dedicar-se a l’arquitectura, i conreà les arts gràfiques, amb franca tendència modernista A partir del 1898 fou un dels primers dissenyadors industrials Formà part de la Sezession vienesa, s’enquadrà en el Jugendstil i s’inscriví al Deutscher Werkbund, d’acord amb la seva preocupació per una franca collaboració entre arquitectura i indústria La seva obra més important és la fàbrica per a l’AEG a Berlín El seu art és sovint monumental i neoclàssic, sobretot en el darrer període, com l’ambaixada alemanya a Sant Petersburg 1911-12, les…
Teresa Saporiti
Música
Soprano italiana.
El 1782 entrà en la companyia teatral de Pasquale Bondini marit de la seva germana, amb la qual cantà en diverses ciutats d’Europa En aquest període rebé moltes crítiques negatives per les seves actuacions, però això no impedí que el 1787 interpretés el paper de Donna Anna en el Don Giovanni de WA Mozart, paper que l’autor havia escrit expressament per a ella Durant els anys següents actuà als principals teatres italians, fins que el 1795 entrà en la companyia de G Astaritta, establerta a Sant Petersburg, de la qual fou la cantant principal En aquesta ciutat foren molt aclamades…
František Xaver Viktor Neruda
Música
Compositor i violoncel·lista txec.
Estudià violí amb el seu pare, l’organista Josef Neruda El 1852 s’inicià en el violoncel a Brno, instrument què perfeccionà a Varsòvia amb AF Servais 1859 El 1864 s’establí a Copenhaguen com a membre de l’orquestra reial El mateix any fundà la Societat de Música de Cambra, i el 1868, el seu propi quartet de corda Del 1876 al 1879 passà temporades a Londres, i en retornar a Copenhaguen fundà el Quartet Neruda, de gran renom a Dinamarca, amb el qual treballà fins que el 1889 A Rubinstein el trià per a succeir a K Davydov com a professor al Conservatori de Sant Petersburg De nou a…
Nikolaj Grigor’evic Rubinstein
Música
Pianista i director d’orquestra rus.
Germà d’Anton Rubinstein, fou alumne a Berlín de Th Kullak piano i de S Dehn composició entre el 1844 i el 1846 Posteriorment continuà l’estudi del piano a Moscou, amb A Villoing La seva activitat com a concertista s’inicià el 1858 Com a director d’orquestra feu concerts a Sant Petersburg i París També fundà i dirigí els cursos musicals de la Societat Musical russa a Moscou, i a partir del 1866 s’encarregà de fundar el conservatori, on exercí també com a professor fins a la seva mort Fou un pedagog eficient, i entre els seus alumnes figuren S Tanejev, A Siloti o E Sauer Tot i…
Roman Statkowski
Música
Compositor i professor polonès.
Estudià dret a la Universitat de Varsòvia, i música a l’Institut de Música de la mateixa ciutat i al Conservatori de Sant Petersburg, on es graduà el 1890 Durant algun temps es dedicà a la docència a Kíev El 1903 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Òpera de Londres amb Filenis , que havia compost el 1897 Del 1903 és Maria , la seva segona òpera, amb llibret del mateix compositor De retorn a Varsòvia, el 1904 exercí de professor al conservatori i participà en la vida musical de la ciutat El 1911 fundà i edità la revista "Kwartalnik muzyczny" Considerat el pont d’…
Joseph Starzer
Música
Compositor i violinista austríac.
Fou un celebrat autor de ballets que collaborà amb els millors coreògrafs del moment Les seves obres meresqueren grans elogis per la seva qualitat, i la seva ductilitat a l’hora d’adaptar la música a l’acció escènica fou especialment apreciada El 1759 anà a Sant Petersburg a ocupar el càrrec de konzertmeister i aprofità l’estada per a estrenar-hi ballets, alguns dels quals també es presentaren a Moscou De nou a Viena, collaborà amb JG Noverre i G Angiolini -directors d’importants companyies- en diverses produccions d’obres seves, com Adèle de Ponthieu 1773, Il Cid 1774 i Teseo in Creta 1775…
Franz Anton Christoph Hilverding van Wewen
Música
Ballarí, coreògraf i mestre de ball austríac.
Considerat el precursor de la reforma de la dansa, havia estudiat amb Nicolas Blondy 1675-1739, a càrrec de la cort imperial de Viena Contractat per aquesta cort el 1735, començà a experimentar amb la concepció del ballet adaptant l’acció dramàtica de la coreografia a un moviment d’expressió natural i treballant la pantomima en funció de la partitura musical Adaptà diverses obres al ballet, com ara Britannicus 1740, de Jean Racine, Idoménée , de Prosper-Jolyot Crébillon, i Alzire , de Voltaire La successiva adaptació d’obres literàries el portà a un canvi en la concepció coreogràfica, que…
Tommaso Michele Francesco Saverio Traetta
Música
Compositor italià.
Alumne de F Durante i N Porpora a Nàpols, estrenà la seva primera òpera, Farnace , el 1751 Entre el 1758 i el 1765 fou mestre de capella a la cort de Parma, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director del Conservatorio dell’Ospedaletto de Venècia Del 1768 al 1775 estigué a la cort de Caterina II, a Sant Petersburg Durant els anys següents visqué a Nàpols i Londres, abans de tornar a Venècia, on la malaltia que patia només li permeté dedicar-se a la composició Traetta compongué vint-i-sis òperes -entre les quals destaquen Sofonisba 1762, Ifigenia in Tauride 1759 o 1763 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina