Resultats de la cerca
Es mostren 972 resultats
Francisco de Castro y Andrade
Història
Comte de Lemos.
En morir el seu pare, Fernando Ruiz de Castro, el succeí com a virrei de Nàpols 1601-03 i defensà Calàbria contra una expedició turca de saqueig Fou virrei de Sicília 1616-22 El 1629 ingressà en l’orde benedictí
comtat de Toreno
Història
Títol concedit a Castella, el 1657, a Álvaro Queipo de Llano y Valdés, cavaller de Sant Jaume.
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1838 al setè titular, José María Queipo de Llano y Ruiz de Saraiva , pare del vuitè comte, Francisco de Borja Queipo de Llano y Gayoso de los Cobos Continua en la mateixa família
Associació Catalana de Cetreria
Caça
Entitat pionera de la falconeria a Catalunya.
Fundada el 18 de novembre de 1975 pels germans Antoni i Josep Carbonell, Jordi Roy i Fernando Ruiz Després de la seva desaparició, els membres de l’associació continuaren treballant en altres institucions falconeres catalanes per promocionar i difondre aquesta pràctica millenària
Joaquim Vila i Moliné
Història
Política
Polític republicà.
Després d’haver militat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, fou un dels primers seguidors de Lerroux a Barcelona, i fundador de la més antiga entitat radical de la ciutat, la Fraternitat Republicana Fou regidor de Barcelona en dues ocasions 1905 i 1913
José Lagunero
Història
Militar
Militar castellà.
Progressista, participà en els preparatius de la revolució del 1868 després fou capità general de totes dues Castelles i, d’una manera interina, de Catalunya, i diputat el 1873 En produir-se la Restauració, collaborà en els intents revolucionaris de Ruiz Zorrilla
Club Deportiu Adrianenc
Futbol
Club de futbol de Sant Adrià de Besòs.
Es fundà el 1922 amb el nom de Futbol Club Adrianenc Jugà quatre temporades a tercera divisió 1956-59, 1960-61, època de màxima esplendor del club El 2007 integrà la Penya Barcelonista Olivella Juga a l’estadi municipal José Luis Ruiz Casado
Pelai Vilanova i Massanet
Història
Política
Polític republicà i metge.
Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista
ducat de Somma
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1506 a Alfonso Sanseverino.
Fou concedit de nou el 1534, amb la prèvia confiscació als Sanseverino per rebels, a Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d’Oliveto Passà als seus descendents —cognomenats Fernández de Córdoba—, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Ruiz de Bruesta
baronia de Linyola
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en la vila i el castell homònims, que originàriament formaven part de la baronia de Bellpuig.
Al s XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor
La Verdad
Setmanari
Setmanari polític publicat a Barcelona (del 2 d’octubre de 1902 al 24 de gener de 1904).
Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Ruiz, hi collaboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina