Resultats de la cerca

Catedràtic d’humanitats 1571-74 a la Universitat de Barcelona, abandonà l’activitat docent i es feu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Segons Torres i Amat, és autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles al final del segle XVIII se’n conservava un exemplar al monestir, però avui no en resta cap testimoni

Vida i obra Estudià al seminari de Vic, però abandonà la carrera eclesiàstica i es retirà a la casa pairal per fer de cabaler Autor de poesies en català, i ocasionalment en castellà, conreà temes religiosos, costumistes i satírics Allunyat del romanticisme—en algun moment fins i tot no s’està de riure-se’n—, les seves influències provenen del barroc, el rococó i l’illuminisme Bibliografia Miró, M-M 1987-1988 Vegeu bibliografia

S’inicià al CE Volley Lleida, on coincidí amb el seu germà Jordi Jugant en la posició de lliure, aconseguí la Lliga FEV i l’ascens a la Superlliga 2004 El 2005 passà al FC Barcelona, on aconseguí l’ascens a la màxima categoria estatal 2008 i la Copa Príncep d’Astúries 2008 Abandonà el club el 2011 Fou internacional amb la selecció espanyola i també formà part de la selecció catalana

S’inicià al CB Sant Josep de Badalona i fitxà pel Joventut, amb el qual debutà en la màxima categoria Amb la Penya fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1955, 1958 Posteriorment fitxà pel Picadero JC de Barcelona 1960-65, amb el qual guanyà la Copa 1964 Formà part de la selecció espanyola en quinze ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Abandonà el basquetbol per motius laborals

Es formà a l’Hogar Canarias del Frente de Juventudes i a l’Institut Balmes En edat juvenil fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades en aquesta categoria i guanyà un Campionat d’Espanya Jugador lateral, debutà amb el primer equip l’any 1967 Guanyà dues Lligues espanyoles 1969, 1973 i tres Copes del Rei 1969, 1972, 1973 Des del 1972 fou el capità de l’equip, que abandonà l’any 1975

Jugà de porter a l’equip amateur del FC Barcelona, però abandonà la pràctica del futbol perquè la federació espanyola no permetia que jugadors sordmuts participessin en competicions oficials Debutà en la boxa amateur a 17 anys Es proclamà campió d’Europa del pes superwèlter en vèncer el púgil alemany Gerard Piaskowy 1970 També guanyà el Campionat d’Espanya 1967 Marxà a París on s’entrenà en el gimnàs de José Jover

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya durant els anys setanta i vuitanta Es proclamà subcampió del món en outrigger de vuit 1977 i fou tercer en dos Campionats del Món 1980, 1981 Guanyà les regates internacionals de Lucerna 1978, 1981 i Amsterdam 1978 amb l’outrigger de vuit El 1982 abandonà l’alta competició i passà a exercir de responsable tècnic del RCMB

Competí en la modalitat de lluita lliure amb el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Assolí onze títols de campió de Catalunya 1989-96, 1998-2000 i tretze d’Espanya en diferents categories de pes, set en 74 kg 1987, 1989-93, 1996, dos en 82 kg 1994, 1995 i quatre en 85 kg 1998-2001 El 2001 abandonà l’alta competició i exercí d’entrenador al Club de Lluita Baró de Viver

Abandonà el partit gibellí i s’ensenyorí del poder a la ciutat de Pisa, on instaurà un règim de terror Víctima d’una conspiració, fou empresonat amb els seus fills, a la torre de Gualandi, on morí de fam, després d’haver intentat, segons la llegenda, d’alimentar-se dels seus propis infants Dante Alighieri s’inspirà en aquest episodi per a la composició d’un dels seus cants més famosos Infern , XXXIII

Antic oficial d’una divisió cosaca, participà en la creació de l’òpera russa de París 1925-30 El 1932 formà la companyia dels Ballets Russes de Montecarlo, juntament amb René Blum El 1936 abandonà Montecarlo, i la seva companyia prengué el nom de Ballets Russes du Colonel de Basil 1936-39 i el d’Original Ballet Russe 1940-47 Organitzador enèrgic i d’una gran persuasió, continuà l’obra de Diaghilev