Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, participà en la creació del Servei General d’Informació de Muntanya Escalà els cims dels Pirineus, els Alps, el massís de l’Ahaggar 1974, 1978 i l’Atles 1974 Formà part d’expedicions als Andes 1980, al Disteghil Sar 1982, al Pumori 1985, al Makalu 1988 i al K2 1993 Ha publicat Escalades al Parc Natural del Cadí 1988 i Guia per practicar l’alpinisme a Catalunya 1989 Rebé el premi Joan Bert de literatura de muntanya del Club Excursionista de Gràcia 1983, 1985

Practicà l’atletisme i formà part del moviment escolta Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del seu Grup d’Alta Muntanya GAM, feu la primera escalada a la Bola de la Partió 1940 amb el seu marit Josep Piqué  i Ernest Mallafré, i les primeres femenines al Cavall Bernat 1941 i la cara nord del mont Perdut 1941, entre d’altres També fou la primera dona a baixar el Pas de Chèvre Alps amb esquís de muntanya 1951 En esquí alpí, entre el 1942 i el 1956, aconseguí diversos títols de campiona de Catalunya i d’Espanya de descens, eslàlom i eslàlom gegant

Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

Té notables muralles, bastides per Francesc I de França 1537-47, església s XII-XIII i el Museu Provençal Molt a prop, al NW, hi ha l’important conjunt arquitectònic de la Fundació Maeght, obra de Josep Lluís Sert, inaugurada el 1964 acull un important conjunt d’obres de l’art contemporani, bàsicament d’artistes lligats al marxant Aimé Maeght, el fundador Miró, Arp, Braque, Kandiskij, Chagall, Giacometti, etc Hom hi celebra exposicions i espectacles d’avantguarda

Constitueix el nus hidrogràfic més important, on neixen el Roine, el Rin, el Reuss i el Ticino, i comprèn nombrosos cims de més de 3000 m És travessat per les vies que uneixen les valls del Roine amb la del Rin i la del Reuss amb el Ticino pels colls del Furka 2431 m i Sant Gotard Hom hi construí 1872-80 un túnel ferroviari de 14,9 km que uneix les estacions de Göschenen i d’Airolo L’any 1980 fou inaugurat un altre túnel començat el 1970 per a la circulació de vehicles, de 16,3 km de llargada, el més llarg del món dels d’aquesta mena Posteriorment, per tal de descongestionar el trànsit de…

La capital és Clarmont d’Alvèrnia

Centre turístic, cada deu anys hi té lloc la representació teatral de la Passió, pels habitants de la localitat, en compliment d’un vot fet pel poble l’any 1634, en ésser afectat per la pesta

Fou capital, fins a la secularització, d’un petit estat eclesiàstic del Sacre Imperi pabordia de Berchtesgaden El 1933 Adolf Hitler s’hi feu construir una residència de repòs Berghof, destruïda pels francesos el 1945, famosa per les negociacions que hi tingué, especialment el 1938, amb Halifax, Schuschnigg i Neville Chamberlain

Correspon al territori occità del Vivarès La capital és Privàs