Resultats de la cerca

Ambaixador a Londres 1936-38, fou detingut el 1945 perquè mantenia relacions secretes amb l’enemic per tal d’aconseguir la pau President del partit liberal, fou cap del govern 1946-47 i implantà la limitació del dret de vaga Un altre cop primer ministre 1948-54, signà la pau de San Francisco amb els EUA, que posà fi al règim d’ocupació El 1954 fou desbancat per Hotoyama en la direcció del partit i es retirà de la política

Setè comte d’Altamira, gran d’Espanya, sisè marquès de Poza i d’Almazán Durant la regència de Marianna d’Àustria fou partidari de Joan-Josep d’Àustria i contribuí a enderrocar el favorit Valenzuela 1676 Fou lloctinent de València 1688-90 Hi reprimí el bandolerisme i respectà els furs, fet que li feu guanyar moltes simpaties Virrei de Sardenya 1691-96, refeu les fortificacions amb motiu de la guerra contra Lluís XIV de França El 1696 anà d’ambaixador a Roma

Fill gran i hereu de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Participà de jove a l’expedició de Sardenya del 1354 i combaté després a Aragó i València contra els castellans Fou coper del rei i capità de Girona i la seva vegueria contra els invasors del Rosselló 1375, conseller i camarlenc de l’infant Joan i més tard ambaixador seu a la cort papal d’Avinyó, on era encara el 1397 sota el regnat de Martí l’Humà

Cal destacar entre els seus membres el comte Ferdinand Bonaventura von Harrach 1637 — Karlsbad 1706, ministre i ambaixador 1673-80 i 1693-98 de l’emperador Leopold I a Madrid durant el regnat de Carles III, el qual tingué un paper important en l’afer de la successió d’aquest monarca i deixà escrites unes memòries i el seu fill, el comte Ludwig von Harrach — 1742, que el succeí en el càrrec diplomàtic 1698-1700 i després fou virrei de Nàpols 1728-33

Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya

D’origen irlandès i de religió catòlica, els Kennedy s’establiren a Boston Massachusetts el 1850 Joseph Patrick 1888 — 1969 féu fortuna en les finances i inicià la carrera política familiar com a ambaixador a Londres 1937-44 Es casà amb Rose Kennedy , amb qui tingué nou fills, entre d’altres, Joseph 1915-1942, John Fitzgerald , Robert 1926-1968, assassinat durant la campanya per la presidència dels EUA, el senador Edward Moore 1932-2009 i l’activista social Eunice Kennedy 1921-2009

Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després

Peronista, fou president de la cambra de diputats 1948-53 Deposat JD Perón, hom l’encarcerà 1955-57 i s’evadí Representant personal de Perón a l’Argentina 1971, fou elegit president de la república març 1973 pel juliol següent, però, dimití a fi que Perón fos elegit per a succeir-lo Ambaixador a Mèxic 1973-74, s’oposà al govern de la vídua de Perón i al cop d’estat militar del 1976 Morí exiliat Representà l’ala esquerra del peronisme

Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats

Cavaller i majordom del rei Martí l’Humà Germà de Francesc i de Jofré De jove fou conegut amb el nom de Pericó El 1396 fou enviat com a ambaixador al rei d’Anglaterra per la reina Maria de Luna, per tal de desfer una possible aliança dels súbdits francesos d’aquest monarca amb el comte de Foix, pretendent a la corona catalanoaragonesa però, fet presoner, fou lliurat al comte de Foix El 1397 dugué a terme una altra ambaixada a França