Resultats de la cerca

Ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homegeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol En el primer, Mirall de miratges 1987, es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació A Helena, amada 1993, s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia Foc humit 1996 mostra la història d’un amor-…

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral  o les sabadellenques Garba  i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble  un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…

Collaborà en diversos periòdics i revistes, i publicà els llibres de poesia en castellà Páginas rimadas amb Ricard Brugada i De lo malo, poco Guanyà la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1881, amb un poema titulat Amor

Hom distingeix tres gèneres principals de cantigas les cantigas d’amigo , les cantigas d’amor i les cantigas d’escarnho e de mal dizer També hi hagué cantigas de caràcter religiós, com les Cantigas de Santa Maria Alfons X de Castella-Lleó

En la seva obra persisteixen els temes anecdòtics pintorescs a la manera de Benlliure o Querol Amor al proïsme , 1907 Home de mar, 1908 És autor del bust de Joaquim Vayreda a la façana posterior del Museu d’Art Modern, de Barcelona

Membre de la tribu dels quraixites, portà una vida disbauxada, plena d’aventures amoroses, moltes de les quals constitueixen el tema de les seves poesies El seu divan d’amor és un dels poemes personals més reeixits de la poesia àrab clàssica

El seu objectiu era “defender y propagar por todos los medios lícitos el amor a nuestra patria España y la integridad de su territorio para que siempre sea una e indivisible” President Juan Sans Coy vicepresidents Domingo Amposta i José Minguell Desaparegué abans de 1926

És freqüent a les selves intertropicals i afecta principalment les famílies de les moràcies, anonàcies, papilionàcies i esterculiàcies, i moltes plantes tropicals conreades cacau, xirimoier, arbre del pa Als Països Catalans, hom pot observar-la en el garrofer i en l’arbre de l’amor

Els seus treballs es basen, sobretot, en l’estudi de l’occità Histoire de la littérature occitane 1953, Òbra poëtica occitana 1984, etc Cal destacar, també, el seu estudi sobre l’ètica de la civilització literària dels trobadors Le Joy d’Amor des Troubadoours 1965

Fou voluntari en la guerra contra Napoleó i funcionari a Berlín Com a poeta romàntic desenvolupà els temes de l’amor, la pàtria i l’enyorament Escriví obres de teatre Die Freier, 'Els pretendents’, 1833 i novelles Das Marmorbild, 'L’estàtua de marbre’, 1818