Resultats de la cerca
Es mostren 4462 resultats
Foment de la Producció Nacional
Història
Entitat proteccionista fundada el 1869 per P. Bosch i Labrús, Domènech Sert i J. Puig i Llagostera, entre d’altres, sota la presidència de J. Güell i Ferrer, amb l’objectiu immediat d’oposar-se a la reforma lliurecanvista de Figuerola del 1869.
El seu òrgan era “El Protector del Pueblo” Fundà entitats del mateix signe a Madrid, Saragossa, València, Castelló de la Plana i Santander, per tal de formar una àmplia lliga proteccionista dins l’Estat espanyol El 1876 una part dels seus membres s’escindí i creà el Foment de la Producció Espanyola El 1879 es fusionà amb l’Institut Industrial de Catalunya i constituí l’Institut del Foment del Treball Nacional
Federación Española de Religiosos de Enseñanza
Organisme creat el 1957, continuació de la Federación de Amigos de la Enseñanza (FAE), vinculada al pensament del nacionalcatolicisme espanyol.
La FERE adopta una estructura molt més àmplia amb caràcter de cos docent “Educadores”, òrgan de la FERE en els seus inicis, adoptà posicions integristes que amb el temps anà superant A partir de la segona meitat de la dècada dels seixanta la FERE collaborà a la renovació pedagògica dels collegis religiosos Posteriorment la FERE de Barcelona participà activament a les activitats del Consell de l’Escola Cristiana de Catalunya
High Performance
Revista d’art publicada del 1978 al 1997.
Publicació que nasqué amb la voluntat de documentar les performances , dirigida per Linda Frye Burnham als Estats Units i editada en anglès El primer número aparegué al febrer del 1978 A partir del número 27, adoptà el subtítol A Quarterly Magazine for the New Arts Audience i amplià progressivament l’espectre de manifestacions artístiques que incloïa El darrer número aparegut és el 75, a la primavera del 1997
Luis Federico Leloir
Bioquímica
Bioquímic d’origen francès, naturalitzat argentí.
Graduat a la Universitat de Buenos Aires 1932, amplià estudis al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge En 1937-43 treballà a l’Institut de Fisiologia de Buenos Aires i, posteriorment, als EUA, fins el 1946 El 1947 fundà a Buenos Aires el Instituto de Investigaciones Bioquímicas Féu treballs sobre cèllules vegetals i sobre el metabolisme dels polisacàrids El 1970 rebé el premi Nobel de química
Krešimir Baranovic
Música
Compositor croat.
Estudià a diferents centres de Croàcia i Àustria, dirigí l’Òpera de Zagreb del 1915 al 1943 i fou professor a l’Acadèmia de Música de Belgrad en 1946-61 Compositor nacionalista, desenvolupà un llenguatge d’àmplia diversitat colorística inspirat en elements musicals provinents del folklore croat Del conjunt de la seva obra només l' Obertura de l’òpera Strizeno-koseno 'Cap brillant' s’ha incorporat al repertori orquestral croat
Joan Rosich
Música
Tenor català.
Començà a cantar amb l’Orfeó Català Més tard es traslladà a Itàlia, on amplià la seva formació, i actuà sovint en aquest país i als Estats Units Entre el 1923 i el 1931 la seva presència fou habitual al Gran Teatre del Liceu Cantà òpera, i de seguida centrà la seva carrera en la sarsuela, que interpretà en català Intervingué en l’estrena de La princesa Margarida , de J Pahissa
San Marino 2009
Estat
En les eleccions del 9 de novembre del 2008 va guanyar el Pacte per San Marino, àmplia coalició conservadora, amb el 54,22% dels vots 35 escons, mentre que la coalició d'esquerres Reformes i Llibertat en va obtenir el 45,78% 25 escons Al principi del 2009, Antonella Mularoni va ser escollida secretària d'estat i ministra d'Afers Estrangers, càrrec equivalent al de cap d'estat
Urquijo
Economia
Família de financers bascs.
L’iniciador de la puixança econòmica familiar fou Estanislao Urquijo y Landaluce Murga, Àlaba 1817 — Madrid 1889, primer marquès d’Urquijo, que es dedicà al comerç i a les operacions borsàries a Madrid i realitzà inversions en ferrocarrils i empreses navilieres El seu fill Juan Manuel de Urquijo y Urrutia Murga 1843 — Madrid 1914, segon marquès d’Urquijo, amplià les inversions en la indústria pesant i fundà el Banco Urquijo 1870
Ricordi e Compagnia
Música
Disseny i arts gràfiques
Editorial de música de Milà, fundada per Giovanni Ricordi (1785-1853) l’any 1808.
Edità les principals òperes de Rossini, Donizetti, Bellini, Pacini, etc El seu fill Tito Ricordi 1811-88 amplià el negoci i esdevingué l’editor de Verdi i Puccini exercí una considerable influència damunt el Teatro alla Scala El seu fill Giulio Ricordi continuà el negoci i fou també compositor L’empresa passà a d’altres mans el 1919, però continua i té filials a Amèrica del Sud i del Nord
Àngel Valbuena i Prat
Literatura
Escriptor i catedràtic de literatura castellana.
Fou professor a la Universitat de La Laguna i a la de Barcelona El 1939, depurat, fou confinat, de fet, a la de Múrcia Crític agut i erudit i assagista brillant, publicà, entre altres obres, Literatura dramática española 1930, Calderón 1941, Historia del teatro español 1956, Estudios de literatura religiosa española 1964 i sobretot l’àmplia síntesi bàsica en tres volums, sovint reeditada, Historia de la literatura española 1937
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina