Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
apogeu
Astronomia
Punt de l’òrbita de la Lluna, d’un satèl·lit artificial o, segons la hipòtesi aparent, d’un altre astre, en què aquest és més distant de la Terra.
cometa
Heràldica
Astre representat en forma d’una estrella de setze raigs, un dels quals, dit cua,
s’allarga tres vegades més que els altres i és en forma sempre radiant.
La posició normal és en pal amb la cua a baix
Els cossos menors del sistema solar: asteroides, cometes i planetoides transneptunians
Consideracions generals El sistema solar no el formen només el Sol i vuit planetes sinó també altres cossos que, tot i ser anomenats menors, tenen una importància cosmogònica cabdal, ja que són els romanents dels blocs primigenis, és a dir, de les masses de matèria que fa 4565 milions d’anys Ma van néixer del disc protoplanetari Els especialistes en els orígens d’aquest sistema planetari senten una autèntica fascinació per l’estudi d’aquests romanents un estudi que no va començar fins al principi del segle XIX, ja que abans no es coneixien més astres al sistema solar que els planetes o astres…
captura
Astronomia
Satel·lització d’un astre al voltant d’un altre de més gran, causada per l’atracció gravitacional, i que s’esdevé en passar l’un a prop de l’altre.
diferència ascensional
Astronomia
Arc d’equador comptat des del punt cardinal est o oest fins al cercle horari d’un astre, en el moment de la seva posta o de la seva sortida.
Equival a la diferència, expressada en temps, entre l’arc semidiürn i sis hores El seu valor es torba tabulat en la majoria de taules nàutiques
anell de Bishop
Meteorologia
Cercle de color bru rogenc que en algunes ocasions hom veu, amb cel serè, entorn del Sol, comprès generalment entre els 10° i els 20° de distància a l’astre.
És atribuït a un efecte de difracció produït pel polsim volcànic suspès en les regions altes de l’atmosfera
observatori astronòmic
Secció del primer observatori de l’ESO, instal·lat al cim de La Silla (Xile)
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i…
magnitud fotovisual
Astronomia
Magnitud fotogràfica d’un astre mesurada amb una placa fotogràfica que tingui una sensibilitat comparable a la de l’ull humà per a totes les longituds d’ona de la llum visible.
horari
Astronomia
Arc de l’equador celeste, comptat en hores i en sentit retrògrad, des del punt d’intersecció de l’equador amb el pla meridià del lloc fins al cercle horari de l’astre.
planeta
Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’any 1846 Galle descobrí…