Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
sinterització

Tall vertical de la instal·lació completa de sinterització (a l’esquerra) i representació simplificada de la màquina de sinteritzar de Dwight-Lloyd (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aglomeració de pólvores d’un metall o més i, eventualment, d’altres matèries, per l’acció de la calor i de la pressió.
Consisteix a premsar la mescla de pólvores, de manera que formi un bloc, i a sotmetre-la a l’acció de la calor en un forn elèctric, en una atmosfera no oxidant fins a obtenir una massa emmotllable i, posteriorment, un cop obtingudes les peces per emmotllament, tornar-la a sotmetre a una temperatura superior a l’anterior per tal d’obtenir un enduriment permanent Les peces obtingudes per sinterització són poroses i els porus poden ésser omplerts amb altres metalls o, més generalment, amb lubrificant, com és el cas de les peces autolubrificadores
schnorchel
Transports
Dispositiu que permet el funcionament dels motors dièsel d’un submarí quan navega submergit a poca profunditat.
Consisteix essencialment en un tub d’uns 40 cm de diàmetre i d’uns 15 m de longitud a la part superior del buc, que sobresurt de l’aigua Conté una sèrie de tubs d’entrada d’aire, uns per a l’alimentació dels motors i els altres per a l’atmosfera interior del vaixell, i una altra sèrie de tubs de sortida per a l’expulsió de l’aire viciat i els gasos de combustió Solen dur dispositius antiradar El schnorchel és anomenat snorkel pels anglesos i snort pels nord-americans
Morgana
Personatge del cicle llegendari de la Taula Rodona, dita comunament la fada Morgana
.
La primera vegada que apareix és en l’obra de G de Monmouth Vita Merlini 1150, com una fetillera que en una illa paradisíaca guareix les ferides del rei Artús Present a tota la literatura cavalleresca posterior, la seva figura ha donat nom al fenomen de la fata morgana , miratge que es produeix a causa de la refracció anòmala de la llum en l’atmosfera en la proximitat de la terra És visible en diversos llocs marítims, i a Itàlia es palesa principalment a l’estret de Messina
cerussa
Química
Pigment blanc, de poder cobrent i solidesa a la llum excel·lents, format per carbonat bàsic de plom amb alguna quantitat de carbonat neutre de plom.
És obtingut per diversos mètodes tradicionals, com l’holandès, basats en l’atac del plom amb vapors d’àcid acètic i la transformació de l’acetat obtingut en carbonat bàsic per l’acció de diòxid de carboni La cerussa era molt emprada en la pintura a l’oli, però el seu ús ha minvat a causa de la seva toxicitat i de la seva inestabilitat enfront del gas sulfhídric, que sol ésser present a l’atmosfera de les ciutats És conegut també amb el nom de blanc de plom
quimiosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera on tenen lloc principalment les reaccions fotoquímiques.
Aquestes consisteixen en una dissociació i una recombinació moleculars, la primera durant el dia i la segona durant la nit, influïdes per la radiació ultraviolada que hi incideix La quimiosfera s’estén entre els 30 i els 200 km d’altitud i comprèn, per tant, la part superior de l’estratosfera, la mesosfera i la part inferior de la termosfera
altitud-densitat
Transports
Altura que en l’atmosfera estàndard correspondria a una densitat donada.
Els líquens com a bioindicadors
Bacidina phacodes a dalt és una espècie la presència de la qual indica que l’alzinar està en bon estat de conservació Al contrari, l’abundància de Lecidella elaeochroma a baix és indici de la baixa qualitat del bosc Antonio Gómez-Bolea L’any 1866, el liquenòleg William Nylander 1822-99 publicà un article en què deia "els líquens donen, a la seva manera, la mesura de la salubritat de l’aire i són uns higròmetres molt sensibles" D’aleshores ençà, s’han publicat molts treballs científics sobre aquest tema i s’han establert metodologies de treball per a l’ús dels líquens com a indicadors de la…
aeropausa
Geologia
Regió de límits indeterminats de l’atmosfera superior, considerada com a límit o transició entre la part més densa de l’atmosfera i l’espai exterior.
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…
Júpiter
Imatge de Júpiter copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Planeta, el més gros del sistema solar i el cinquè atenent la seva proximitat al Sol.
La seva òrbita té un semi-eix major de 778,5 milions de quilòmetres 5,2 UA, i el seu període de translació és d’11 anys, 315 dies i 1,1 hora Júpiter té la velocitat de rotació més alta de tots els planetes del sistema solar, completa una volta sobre si mateix en tan sols 9 hores i 55,5 minuts La massa de Júpiter, que és unes 318 vegades superior a la massa de la Terra, és quasi dues vegades i mitja la suma de les masses de tots els altres planetes, i el seu diàmetre 142984 km és més de deu vegades superior al de la Terra planeta Vist a través del telescopi, el disc de Júpiter presenta un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina