Resultats de la cerca

El Tribunal Suprem confirma la condemna de vint-i-un mesos de presó que l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar, al juliol del 2016, contra Lionel Messi com a culpable d’un frau fiscal de 4,1 milions d’euros els anys 2007-09 Al pare, Jorge Horacio Messi, també processat, li rebaixa la pena de vint-i-un a quinze mesos de presó Atès que la pena és de menys de dos anys, el futbolista no ha d’ingressar a presó

L’Audiència Nacional declina jutjar l’exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez i la resta de la cúpula del Banc d’Espanya, l’expresident de la Comissió Nacional del Mercats de Valors, CNMV, Julio Segura, i vuit ex-alts càrrecs més d’aquest organisme, de l’operació de sortida a borsa de Bankia juliol del 2011, que va comportar que unes 350000 persones perdessin la seva inversió Se’ls acusa d’ignorar deliberadament la situació de l’entitat per tal que pogués cotitzar

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón dicta ordre de detenció contra 48 alts càrrecs de la dictadura militar argentina, entre els quals hi ha el general Jorge Rafael Videla, l’exalmirall Emilio Massera i l’expresident de la Junta Militar de la dictadura Leopoldo Galtieri Des d’ara, qualsevol de les 48 persones que consten en l’ordre de Garzón pot ser detinguda i extradida a Espanya per a ser jutjada pels delictes de terrorisme, genocidi i tortura

Personatge de família notable, germà de Benet Maria de Moixó i de Francolí Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes

Dirigí la revista El Derecho 1866-69 Secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou diputat a corts 1871 pel partit conservador liberal i senador per Lleida 1876-80, sotssecretari de gràcia i justícia 1871, fiscal del consell d’estat 1881 i de l’audiència de Barcelona Com a senador defensà el dret català i publicà diversos estudis sobre la reglamentació i la reforma de la justícia És germà del jurista i polític Eduard Maluquer i pare del jurisconsult  Josep Maluquer

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat

A partir de les corts del 1420 fou nomenat per sis anys, amb eleccions triennals eren considerats així mateix advocats del general dos advocats fiscals designats també triennalment per al mateix temps, segons resolució de les corts del 1560, confirmada a les del 1599 El càrrec d’advocat de la generalitat com el d’advocat de la ciutat fou, des del final del segle XV, el primer pas de la carrera per a passar després a l’audiència i al consell d’Aragó

Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines

Virrei de Nova Espanya 1603-07 i del Perú 1607-15, fomentà les obres públiques, aconseguí d’augmentar la producció de les mines d’or, creà l’audiència de Xile i hagué d’afrontar el problema dels indis sotmesos al servei personal per satisfer deutes n'aconsellà la supressió Membre del consell d’estat i amic íntim del comte duc d’Olivares, quan aquest reorganitzà el consell d’Aragó l’en nomenà president 1628 També ho fou del d’hisenda

L’actitud inicialment antifederal i centralista del partit fixà la seva força especialment a Madrid Però la seva insistència a procurar la formació de blocs electorals republicans i el relatiu èxit d’aquests li procurà una certa audiència a Catalunya Així mateix la Fusión Republicana, que el 1898 el substituí, aconseguí una projecció a través de La Publicidad i d’Eusebi Corominas i Emili Junoy Integrat a la Solidaritat Catalana, el partit no sobrevisqué a la mort del seu capitost el 1908