Resultats de la cerca

Assagista i crítica L’any 1989 publicà Salvador Espriu o “el cercle obsessiu de les coses” , un recull de treballs crítics i d’investigació, i una edició profusament anotada d’ El caminant i el mur Des del 1992 dirigeix la publicació de les Obres completes / Edició crítica de Salvador Espriu Dins d’aquesta sèrie ha tingut cura de les edicions d’ El doctor Rip 1992 i Israel 1994 L’assaig La mort com a intercanvi simbòlic Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu diàleg intertextual 1934-1984 és del 1993 El mateix any aparegué el monumental estudi hermenèutic Salvador Espriu, els…

Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes  Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger  Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985   Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de…

Influïda per Jean-Luc Godard  inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt  Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975  Je, tu, il…

Catedràtica de llengua i literatura castellanes per la Universitat de Barcelona, impartí aquestes matèries en l’ensenyament secundari en instituts de Lleida, Figueres i Girona, i dirigí una filial de l’Institut Maragall de Barcelona El 1963 obtingué la càtedra de l’Institut Montserrat i del 1970 al 1975 fou responsable d’orientació pedagògica a l’institut experimental pilot Joanot Martorell, ambdós també a Barcelona Es jubilà l’any 1985 Fou autora de diversos llibres de text de la seva especialitat molt utilitzats durant els anys seixanta i setanta Entre els títols més destacats…

Escriví novelles tractant la història d’Àustria durant el segle XX El 1978 rebé el premi de literatura Robert-Walser-Preis per la seva primera novella Die Schwerkraft der Verhältnisse ‘La gravetat de la situació’ El 1985 publicà la novella Dessen Sprache du nicht verstehst  ‘De qui no entens la llengua’, un llibre de tres mil pàgines que narra la història de la família proletària Null ‘Zero’ des del 1914 fins a la Primera República d’Àustria Destaca l’ús extraordinari de la llengua per l’autora, que sovint prefereix la melodia a la correcció gramatical, cosa que fa la lectura…

Filla d’un important crític literari, publicà el primer llibre de poemes, Les songes en équilibre , l’any 1942 Entre el 1950 i el 1954 collaborà com a redactora a Ràdio Canadà i com a guionista de l’Oficina Nacional del Film del Canadà Visqué durant dues etapes a París, entre el 1954 i el 1957 i entre el 1967 i el 1997, any en què retornà de manera definitiva al seu país A més de l’obra poètica, que constitueix la part essencial de la seva producció Le tombeau des rois , 1953 Mystère de la parole , 1960, i d’algunes peces teatrals, és coneguda sobretot com a autora de novelles…

Nascuda amb el nom de Hedwige Eva Maria Kiesler, actuà en diverses pellícules austríaques abans de fer-se famosa amb Extasis 1933, un film del txec Gustav Machaty en què, amb el nom de Hedy Kieslerova, protagonitzà una llarga escena en què apareixia totalment nua i que des d’aleshores anà sempre associada amb la carrera de l’actriu Emigrada a Hollywood arran de l’auge del nazisme, adoptà el nom de Hedy Lamarr per evitar –cosa que no aconseguí mai– les constants referències a Extasis Actuà en una trentena de pellícules nord-americanes, entre les quals la més famosa és Sanson et Dalilah 1949,…

Llicenciada en filologia anglesa per les universitats de Barcelona i Southampton 1994, des del 1990 collabora en diversos mitjans de comunicació El Observador , El Periódico de Catalunya , Diari de Girona , RAC1, Com Ràdio , etc Ha estat editora i cap de premsa de Random House Mondadori 2001-09 i directora editorial de La Galera  2009-18 El setembre d’aquest any rellevà Manuel Forcano a la direcció de l’ Institut Ramon Llull , càrrec que ocupà fins el juny del 2021, que fou substituïda per Francesc Serés Des del 2022 és directora de la llibreria i espai cultural Ona de Barcelona L’any 2009…

Filla d’ Enric Casassas , es llicencià en dret i exercí durant set anys d’advocada a Figueres, després dels quals deixà la professió per dedicar-se a la traducció literària, del francès i l’italià al català, principalment Entre d’altres ha traduït obres d’Honoré de Balzac, Philippe Claudel, Amin Maalouf, Saint-Exupéry, Joseph Kessel, Italino Calvino, Irène Némirovsky, Marcel Proust, Claudio Magris, Goliarda Sapienza, Helga Scheider, Giani Stuparich, Tahar Ben Jelloun, Andrea Camilleri, Alessandro Baricco i Daniel Pennac El 2009 obtingué el premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de…

Llicenciada en història de l’art i en filologia catalana, ha desenvolupat una àmplia activitat com a traductora de l’italià amb obres d’autors com Calvino, Sciascia i Bontempelli Per la traducció de La conciència de Zeno li fou atorgat el premi Crítica Serra d’Or de traducció 1986 També ha estat la traductora al català de les obres d’Umberto Eco, Baudolino 2001 i La misteriosa flama de la reina Loana 2005 Estudiosa de les avantguardes, ha publicat, amb Núria Cabré, Les avantguardes a Europa i a Catalunya 1990 i  Carles Sindreu i Pons o el compromís amb l’avantguarda 2002 Ha tingut cura de l’…