Resultats de la cerca

Defensa lateral que ingressà en el FC Barcelona la temporada 1966-67 Jugà successivament en els filials barcelonistes Atlètic Catalunya, Comtal i Barcelona Atlètic fins a la temporada 1970-71 La temporada 1971-72 fou cedit al Sant Andreu i Kubala el convocà per a un entrenament de la selecció estatal Les temporades 1972-73 i 1973-74 pertanyé al primer equip del Barça, amb el qual disputà 25 partits i guanyà una Lliga 1974

Actuava d’interior esquerre i la temporada 1939-40 jugà al FC Barcelona, que l’any 1928 ja havia mantingut un litigi per a fitxar-lo Anteriorment havia jugat en alguns equips canaris, Deportivo de la Corunya 1928-31, Real Madrid 1931-36 i València 1936 En deixar el Barça jugà al Deportivo i l’Elx Fou dues vegades internacional i participà en la Copa del Món 1934 Després exercí d’entrenador

La seva trajectòria esportiva transcorregué entre el CP Voltregà, l’Igualada HC, el Barça, el CP Vic, el CH Mataró i el Llista Blava de Lleida, on es retirà al final de la temporada 2000-01 Conquerí dues Copes d’Europa 1993, 1994, una Supercopa d’Europa 1993, tres Lligues 1992, 1993, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i dues Lligues Catalanes 1992, 1993 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola

Extrem dret, jugà al FC Barcelona les temporades 2001-02 i 2002-03 Procedia del Cruzeiro, i també havia actuat en l’América de Rio Com a blaugrana disputà 26 partits de Lliga i marcà 1 gol En deixar el Barça jugà, entre d’altres, amb el Benfica, novament amb el Cruzeiro, i amb el Manchester City Fou quatre vegades internacional i fou campió del món amb la selecció juvenil brasilera 1997

Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1916-17, amb Gaspar Rosés de president Posteriorment exercí com a vicepresident 1918, i accedí a la presidència del club 1919-20 quan Joan Gamper deixà el càrrec per tercera vegada Durant el seu mandat el Barça guanyà una Copa d’Espanya i un Campionat de Catalunya, s’elaboraren uns nous estatuts i el club augmentà en nombre de socis Fou rellevat per Gaspar Rosés

Formada al CN Sabadell, amb el qual debutà en la màxima categoria estatal, fitxà pel CV Benidorm 1999-2000 i el CV Sanse 2000-02 de la Superlliga Posteriorment, jugà dues temporades al CV Viladecans i passà al CV Barcelona-Barça, amb el qual assolí l’ascens a Superlliga 2 2009 i compaginà la tasca de jugadora amb la d’entrenadora en les categories inferiors Ha format part de la selecció catalana

Iniciat a l’RK Zagreb, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2001, on formà part del Dream Team dirigit per Valero Rivera Posteriorment s’incorporà al Club Balonmano Granollers 2001-05 i es retirà al Medvešc´ak Zagreb 2005-06 Amb el Barça guanyà tres Copes d’Europa 1998, 1999, 2000, tres Lligues 1998, 1999, 2000 i dues Copes del Rei 1998, 2000 Internacional amb la selecció de Croàcia, fou campió olímpic a Atlanta 1996

A onze anys ingressà al Futbol Club Barcelona Jugà al Barça B 1999-2002 i algun partit amb el primer equip, i posteriorment formà part del Tenerife, l’Algesires, l’Almeria i el Pontevedra, i retornà de nou a Catalunya la temporada 2009-10 fitxat pel Sabadell Actuant de defensa, ha estat internacional en totes les categories inferiors de la selecció espanyola i el 1999 es proclamà campió del món sub-20

Lateral esquerre polivalent, el 2009 fitxà pel FC Barcelona procedent del BM Ciudad Real Amb el Barça ha guanyat una Copa d’Europa 2011, dues Supercopes d’Europa 2000, 2004, dos Mundials de Clubs 2013, 2014, quatre Lligues 2011-14, dues Copes del Rei 2010, 2014, quatre Copes Asobal 2010, 2012, 2013, 2014 i quatre Supercopes d’Espanya 2010, 2012, 2013, 2014 Amb la selecció bielorussa, fou el màxim golejador del Campionat d’Europa 2006

El 2007 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del PSG Móstoles Amb el Barça ha guanyat tres Lligues 2011, 2012, 2013, tres Copes d’Espanya 2011, 2012, 2013, cinc Copes del Rei 2011-14, 2018, dues Copes d’Europa 2012, 2014 i tres Copes de Catalunya 2008, 2009, 2010 Al final de la temporada 2017-18 es retirà Amb la selecció estatal guanyà un Campionat del Món 2004 i un d’Europa 2005