Resultats de la cerca

Format a la UE Santboiana, amb la qual debutà a la màxima categoria, destacà com a tercera línia i guanyà cinc Lligues 1984, 1987, 1989, 1996, 1997, la Copa del Rei 1989, 2000 i la Copa Ibèrica 1987, 1989 Fou un dels primers jugadors catalans que marxà a Nova Zelanda per jugar en un club de primera divisió, el Freyberg, encara que anteriorment havia rebutjat ofertes de la USAP i el Dax francès Fou setanta-quatre vegades internacional amb l’equip espanyol, que capitanejà i amb el qual disputà la Copa del Món 1999 Formà part del World XV, el combinat mundial que el 1999 s’enfrontà als Pumes per…

Ha estat campió de Catalunya dels 1500 m a l’aire lliure 2005 i en pista coberta 2005, 2007, 2012 També té el títol català dels 800 m 2007 i els 3000 m 2009 en pista coberta

Fill de Joan Garrigosa, un dels grans jugadors de la Unió Esportiva Santboiana dels anys trenta, començà a jugar a futbol, però als vint anys es passà al rugbi, esport en què ocupà múltiples posicions i en el qual fou considerat un dels millors jugadors catalans de la dècada de 1960 Amb la UE Santboiana fou campió d’Espanya quatre cops de forma consecutiva 1959-62 i un cop fou internacional

L’any 1921 fou un dels fundadors de la Unió Esportiva Santboiana, de la qual fou secretari i comptador de la primera junta directiva Posteriorment presidí el club 1950-52 i fou en diverses etapes directiu Com a jugador participà en el primer partit de la selecció espanyola, el 1923, contra França També exercí d’àrbitre i durant molts anys fou el documentalista de l’entitat

Format a les categories de base de la Unió Esportiva Santboiana, fou cedit un any al BUC de Barcelona i disputà un Campionat del Món júnior amb la selecció espanyola La seva posició era la de tancament Guanyà dues Lligues 2005, 2006 i la Copa Ibèrica 2007 amb la UE Santboiana Jugà el partit Catalunya-Suècia el 2010 També fou internacional amb la selecció espanyola de rugbi de 7

Jugà en les categories de base de la Unió Esportiva Santboiana els anys setanta A la dècada de 2000 fou director de l’escola del club, i posteriorment escollit president 2010-16, càrrec que anteriorment havia ocupat el seu pare

Estudià veterinària a Tolosa de Llenguadoc, on aprengué les normes d’aquest esport Fundà la Unió Esportiva Santboiana 1921, club degà a Catalunya i a l’Estat espanyol, i en fou president fins el 1936 Juntament amb un grup d’amics arrendaren un camp a la riba del Llobregat conegut com el Camp del Riu El 1922, publicà a La Veu de Catalunya  un manifest titulat "Entorn del foot-ball rugby", que serví per a posar les bases d’aquest esport a Catalunya El mateix any, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi i en l’organització del primer Campionat de Catalunya Aquest fou el primer…

Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI Amb la selecció espanyola disputà 28 partits i anotà 10 punts 1993-2003 Des del 2012 exercí d’entrenador assistent del primer equip del Futbol Club Barcelona de la divisió d’honor B La temporada 2016-17 fitxà com a segon entrenador de la Unió Esportiva Santboiana, equip amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2017 És germà del jugador de rugbi Rafel Ventura Miranda

Membre d’una família lligada a la Unió Esportiva Santboiana, fou jugador del primer equip durant els anys vuitanta del segle XX i membre de l’equip tècnic els anys noranta Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola