Resultats de la cerca

Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona 1980 Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Treballà com epidemiòleg a l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona 1984-88 Codirector del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREAL, especialitzat en estudis sobre la relació entre qualitat ambiental i salut

Deixeble del filòsof Francesc Canals Vidal, es formà en l’anomenada Escola Tomista de Barcelona Des del 1989 és catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona D’entre els seus treballs cal esmentar Fenomenología descriptiva del lenguaje 1981, Ser y persona 1983 i Persona y modo substancial 1983

Fou professor a les universitats de Barcelona i Madrid i, a partir del 1912, catedràtic de química a la de Sevilla És autor, entre altres estudis, de Nota sobre la turba del Ebro, Minerales del cabo de Creus 1902 i Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares

Estudià ciències naturals a la Universitat de Madrid Fou catedràtic de mineralogia i botànica 1914, i més tard de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic Publicà un estudi de la vegetació de la serra d’Espadà 1911 i diversos treballs sobre muscínies de Castelló

Catedràtic a les universitats d’Alger 1927 i de la Sorbona 1945, és autor d’una Histoire de l’Espagne musulmane 1944, que arriba fins el 1031, i d’importants articles sobre la història andalusina posterior Revisà el catàleg de manuscrits àrabs d’El Escorial i el continuà

Fill de Vicenç Borràs i Mompó S'establí de molt jove a Barcelona El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini Retrat de Pere Casas i Abarca , 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona Fou catedràtic i acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic També fou metge de l’hospital general de la ciutat Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinio práctico médico-químico-galénico 1737, Palma febril médico-práctica 1739 i Manual de cirugía práctica 1743, que foren reeditades

Cap del servei de ginecologia i subdirector de l’Hospital Valldecilla de Santander 1935, fou catedràtic de ginecologia a Salamanca, Saragossa, Valladolid i Barcelona 1949 Fou membre de la Real Academia de Medicina 1956 i autor d’una extensa obra en el camp de la història de la medicina

Ingressà a l’orde franciscà, i fou catedràtic a les universitats d’Alcalá, València i Sevilla, i més tard provincial del seu orde a Castella, bisbe de Còria i arquebisbe de València 1649-58, on fou lloctinent del 1650 al 1652 Posteriorment fou arquebisbe de Sevilla 1658-63

El 1825 fundà l’Acadèmia Menorquina de Belles Lletres Catedràtic i director 1846-1900 de l’Institut Balear de Ciutat, collaborà al Diario de Palma Tingué una gran amistat amb l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria Escriví monografies, com El puerto de Mahón 1898, i obres teatrals en castellà