Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
Josep Tomàs i Cabot
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en medicina i en història i periodista Publicà les novelles de tema històric en castellà El piquete premi Sésamo 1959, La reducción 1963 i Cántico en la noche 1969 i, en català, Bona nit, senyor hoste 1985, que obre una àmplia producció seguida per títols com L’inesperat arcàngel del matí 1986, Giravolt dels dies 1986, L’últim experiment 1994, Deu visites al company absent 1997, Adéu, Bakunin 1998, Els miralls de Schubert 2002, La cadena 2002, Escamot d’afusellament 2004, novella de tema històric, inspirada en un fet de la primera guerra Carlina que té el general…
,
sociologia
Sociologia
Ciència social que té per objecte l’estudi racional i crític de la societat humana.
Investiga la dimensió social de l’home, tant en l’aspecte relativament permanent grups, institucions i estructures socials de tota mena com en l’aspecte fluid i dinàmic tensions, conflictes, transformacions En contrast amb d’altres ciències socials afins, no aïlla un sol nivell de la realitat, sinó que els interrelaciona constantment Així, quan el sociòleg investiga l’economia, no es limita als fenòmens de producció i distribució de béns i mercaderies, sinó que intenta d’esclarir la distribució del poder polític que hi és lligat, el sistema de desigualtat social classes socials que genera i…
Robert Zemeckis
Cinematografia
Realitzador de cinema nord-americà.
Estudià cinema a la Universitat de Califòrnia del Sud Debutà amb el film I Want to Hold Your Hand 1978 Les seves produccions, emmarcades principalment en el gènere d’aventures o de ciència-ficció, han tingut molt d’èxit entre el públic Used Cars 1980, Back to the Future 1985 —que tingué dues continuacions—, Who Framed Roger Rabbit 1988, on barreja el dibuix animat amb la fotografia convencional, Death Becomes Her 1992 La faula política Forrest Gump 1994 obtingué sis Oscar, inclosos els de millor film i millor direcció Posteriorment retornà a la ciència-ficció amb…
Wilhelm Ostwald
Química
Químic alemany, d’origen letó.
Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über…
numismàtica
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència que estudia l’origen i el desenvolupament, tant en l’espai com en en el temps, de la moneda, considerant-la no pas com a simple element de canvi, sinó com a monument o testimoniatge històric, social, econòmic i artístic.
Tinguda com una de les fonts auxiliars de la història, és alhora eficaç collaboradora d’altres disciplines arqueologia, heràldica, epigrafia, etnografia, sigillografia i filologia D’altra banda, bé que l’àmbit principal d’atenció de la numismàtica és el referent a les monedes i medalles, tanmateix s’ocupa també de tot el que tingui relació amb els aspectes annexos al fenomen monetari canvi primitiu, objectes premonetals i derivacions de la moneda monedes de paper, documents de crèdit i mercantils de tota mena Així la numismàtica fa amb preferència l’estudi tant de les colleccions públiques i…
hipotècnia
Ciència de la cria i l’ensinistrament de cavalls.
zootècnia
Zootècnia
Ciència de la producció i explotació dels animals domèstics.
La zootècnia és basada en el coneixement precís de l’anatomia, la fisiologia i la patologia dels animals domèstics i el coneixement de l’economia rural, i estudia els animals domèstics i els productes que hom n'obté, com ara carn, llet, llana, treball, etc, per tal d’investigar i de donar a conèixer les condicions més adequades per a optimitzar la producció dels animals i l’obtenció dels seus productes El terme zootècnia fou emprat per primera vegada l’any 1849
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…
gramàtica
Elements i principis d’una ciència o un art.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina