Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…
vespa

Vespula germanica
Aiwok (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies.
La vespa comuna o simplement vespa correspon a les espècies Vespula germanica i Polistes gallicus , caracteritzades ambdues pel cos fusiforme i sense pèls, amb una coloració aposemàtica a base de bandes negres amples alternades amb unes altres de més primes de color groc i unes quantes taques grogues Els mascles del gènere Polistes tenen les antenes acabades en ganxo, mentre que les del gènere Vespula acaben normalment Les vespes formen petites societats anuals, que poden ésser fundades per una sola femella fèrtil, la reina , que és fecundada per un mascle i que comença, ella tota sola, la…
El ratpenat de bigotis petit
Àrea de distribució del ratpenat de bigotis petit Myotis alcathoe als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El ratpenat de bigotis petit Myotis alcathoe és una espècie que ha estat descrita recentment Abans no es diferenciava del ratpenat de bigotis M mystacinus És un ratpenat de mida petita, molt semblant al ratpenat de bigotis, però una mica més menut i de coloració més clara Té el pelatge dorsal bru amb tons grisencs o lleugerament vermellosos i el pelatge de la part inferior de color beix clar Les orelles són marrons i té el tragus més clar que no pas M mystacinus , com…
ratlla
Patologia humana
Signe clínic consistent en un canvi de coloració en una zona llarga i estreta de la pell o les mucoses.
parrell
Viticultura
Guix en pols que hom tira sobre el raïm, abans de trepitjar-lo, o al vi, per donar-li coloració.
tinció de Ziehl-Neelsen
Tècnica de coloració per a la diagnosi de la tuberculosi, en la qual els micobacteris tuberculosos es tenyeixen de vermell.
reacció de Takata-Ara
Reacció, a hores d’ara obsoleta, basada en la coloració del líquid cefalorraquidi per a la diagnosi de la sífilis.
fotosfera
Astronomia
Capa de la superfície del Sol de la qual provenen gairebé totes les radiacions solars que arriben a la Terra.
Constitueix el disc visible del Sol, que és el disc lluminós que hom pot observar en condicions normals Té una profunditat d’uns 400 km La temperatura a les regions més profundes és de 7 500°K, però va disminuint, fins que arriba a un valor de 4 700°K a les regions més externes Les zones més profundes de la fotosfera es mesclen amb una regió d’una gran opacitat on predominen els moviments convectius, anomenada zona convectiva Sol La superfície no pertorbada de la fotosfera té una estructura granular, els elements de la qual són uns polígons o celles de forma irregular que tenen una amplada de…
truita

Truita comuna
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels salmònids que pertanyen al gènere Salmo, i en especial a les espècies S.trutta, la truita comuna, i S.gairdnerii, la truita irisada.
La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…
groc
Química
Matèria colorant groga.
Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina