Resultats de la cerca

Vida Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral d’Oviedo, Pedro Rodrigo Durant la major part de la seva vida ocupà el magisteri de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia La seva obra més important és Institución harmónica Madrid, 1748, un tractat on es combinen aspectes teòrics i pràctics del cant pla i de la polifonia La seva posició pot considerar-se conservadora També publicà el tractat Razón natural y científica de la música Santiago de Compostella, 1760, on es critiquen les teories d’Antonio Rodríguez de Hita, i un altre, titulat Reparos músicos Madrid, 1764,…

Vida Fou bibliotecari a la cort La seva obra, de la qual sobresurten les Fábulas literarias 1791, és un exponent del Classicisme del segle XVIII El 1779 la Inquisició el processà per les seves opinions El mateix any publicà La música , poema on analitza les sensacions associades als estils musicals i comenta l’obra de compositors contemporanis L’obra fou molt ben acollida, i traduïda al francès, l’anglès, l’italià i l’alemany Iriarte fou també el compositor i llibretista del melòleg Guzmán el bueno 1790, i autor del text i probablement també de la música de la sarsuela Donde menos se espera…

Vida Arribà a Barcelona quan tenia quinze anys i connectà ràpidament amb els ambients musicals de la ciutat Després d’un any a Londres, tornà a la capital catalana, on compaginà els estudis universitaris amb la música, dins el moviment anomenat Ona laietana, amb els grups de rock Slo-blo, Gato i Secta Sònica, dedicats al country-rock i el jazz-rock L’any 1977, a les festes del barri barceloní de Gràcia, descobrí la rumba catalana i des d’aleshores s’hi dedicà de ple El seu repertori, tant en català com en castellà, retratava amb fidelitat i intelligència les misèries i virtuts de la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros i de conicitat més accentuada, raó per la qual produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura de forma semiesfèrica, com les trompes Les tessitures més habituals són les de soprano en mi♭, contralt en si♭, tenor en mi♭ i baríton en si♭ Usat sobretot a les bandes de música, als Països Catalans forma part també de la cobla Bibliografia Complement…

Travessa, parallel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m 3 /s, que permetia el regatge de 1 200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m 3 /s que ja era el cabal teòric del…

El territori és pla, alluvial, i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d’una xarxa de séquies derivades El conreu bàsic és el taronger, en règim gairabé de monocultura, amb alguns sectors d’hortalisses i arrossars aquests havien estat molt importants Té com a complement econòmic el treball als magatzems de preparació de fruita El poble 1 080 h agl 2006, senyeruts 40 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís Fou lloc de moriscs 30 focs el 1609 de la…

El 1902 guanyà la medalla d’argent en el Concurs de Cobles celebrat per a les Festes de la Mercè Després de la mort de Rigau 1909, la formació passà a ser dirigida per Vicenç Bou i Geli, que assolí grans èxits i portà la formació a París 1928 Posteriorment, la cobla ha estat dirigida pels mestres N Paulís i Vila, J Vallespí, Ll Ferrer, J Cassú, R Blanc i M Font, entre d’altres L’any 1984, i amb motiu del seu centenari, la cobla obtingué la Creu de Sant Jordi i la felicitació del rei Joan Carles I d’Espanya El 1993 rebé el Premi Nacional de Música i el 1996 actuà durant la celebració dels Jocs…

La primera edició tingué lloc el 18 de setembre de 1971 a l’Amfiteatre del Maresme de Canet de Mar, organitzada pel grup de pioners dels escoltes d’aquesta població El festival s’anà repetint cada any fins el 1978 -a partir del 1975, al Pla d’en Sala- L’any de màxima popularitat, el 1976, s’hi aplegaren 60 000 persones, en una edició que coincidí amb el moment més polititzat del festival en contra de la dictadura franquista Entre els diversos grups i cantautors que hi participaren cal esmentar Ovidi Montllor, Raimon, Lluís Llach, Uc, Al Tall, Coses, Dolors Laffitte, Pau Riba i Toti Soler…

En les paraules de presentació, de Carles Soldevila, es reclamava hereva de l’esperit de l’Associació de Música da Camera El primer president fou el marquès de Sentmenat Lluís Portabella i Ràfols -com a director artístic, i com a president des del 1977- hi tingué un paper cabdal La participació d’intèrprets de rang mundial fou el seu distintiu Destacaren en la seva executòria la programació de muntatges simfonicocorals, de cicles integrals simfonies, quartets, lieder , etc d’un compositor concret, de títols operístics en versió de concert, i de les sèries "Festival d’Òpera" al Gran Teatre del…

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on aconseguí el títol de cant i el premi extraordinari de la mateixa especialitat Fou deixebla de C Badia, G Bechi i P Schilhawski Guanyà diversos premis als concursos Francesc Viñas i Maria Canals, entre d’altres, i inicià la seva trajectòria com a solista de l’Orfeó Català Ha cantat al Gran Teatre del Liceu i al Palau de la Música Catalana i ha realitzat enregistraments per a Ràdio Nacional d’Espanya, Catalunya Música, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya Des del 1985 és professora de cant al Conservatori de Música de Barcelona Ha…