Resultats de la cerca

Migcampista que jugà al Club Deportiu Comtal 1963-67, filial del Barça, disputà nou partits amistosos amb la primera plantilla de l'equip blaugrana Quan era membre d’aquest club debutà amb la selecció espanyola com a internacional aficionat en la fase de classificació dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964 hi disputà tres partits La temporada 1965-66 milità a les files del Centre d’Esports Sabadell Futbol Club i posteriorment al Xerez Club Deportivo 1967-68, el Terrassa 1968-69, el Gramenet 1969-71 i el Gavà 1971-75

Davanter que debutà a primera divisió amb la Real Sociedad Jugà al Futbol Club Barcelona 1982-85 i al Centre d’Esports Sabadell 1985-88 Amb el Barça gua-nyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, una Copa de la Lliga 1983 i una Supercopa d’Espanya 1983 D’altra banda, durant el seu primer any amb el Sabadell, a segona divisió, aconseguí pujar de categoria Fou internacional amb la selecció espanyola en vint ocasions i disputà el Mundial d’Espanya 1982

Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

Es formà al Club Natació Manresa i el 1980 passà al Club Natació Catalunya Amb aquest club fou campió de Lliga de la divisió d’honor 1990, 1992, 1993, 1994, de la Copa del Rei 1990, 1992, 1994, de la Recopa d’Europa 1992, de la Copa d’Europa 1995 i de la Supercopa europea 1992, 1995 Durant el període 1983-96 fou 221 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1983, la medalla d’argent en els Campionats del Món 1994 i la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Com a entrenador del mateix CN Catalunya, obtingué…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i membre del GAM, grup que presidí el 1965 Participà en la difusió de l’excursionisme a través de programes de ràdio i com a redactor en les revistes Cordada i Vèrtex És autor d’ Al vent dels 4000 1980 i Què és l’escalada 1984 Fou cofundador del grup d’auxili de la Molina de la Federació Catalana d’Esquí 1954 i vocal de premsa de la Federació Catalana de Muntanyisme FEM 1972 Participà en l’organització d’expedicions als Andes del Perú 1963, l’Ahaggar 1967, l’Istor-o-Nal 1969 i l’Annapurna est 1974 i fou membre d’…

Arribà al FC Barcelona 1935-38 després de guanyar la Lliga amb el Betis, però la Guerra Civil n’estroncà la trajectòria, tot i que el 1937 encara dirigí l’equip en la seva gira per Mèxic i els Estats Units Amb el Barça guanyà el Campionat de Catalunya 1936, 1938, la Lliga Mediterrània 1937 i la Lliga Catalana 1938

Assolí sis Campionats de Catalunya i deu d’Espanya entre el 1991 i el 1997 En representació del Club Motonàutic de Catalunya guanyà set títols estatals en les categories 650 estàndard 1991, 650 preparades 1991, esquí limited 1992, esquí modified 1992, 1993, 785 modified 1996 i maxi modified 1996 També guanyà amb l’Hélice Club Maxi, en raids 1997, i amb el Marivent Emotions, en categoria limited 1994 i 785 1995 Internacionalment, cal destacar dos Campionats d’Europa en 650 estàndard 1992, 1993 i una tercera posició al Campionat del Món 1995, en la categoria limited

Pilot del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, sorgí de les activitats de promoció per a joves pilots Fou corredor de l’escuderia Osona S’adjudicà el Trofeu Volant RACC i el Trofeu FAE 1985 i es convertí en el pilot revelació de la temporada Fou campió de Catalunya de Rallis 1986, amb Pilar Comte de copilot Quedà primer en el Grup N del Campionat d’Espanya de rallis 1989 Es convertí en pilot oficial de Ford 1990 Aconseguí el Campionat d’Espanya de rallis 1993 i quedà tercer l’any següent A partir del 1995 continuà competint en els rallis espanyols amb l’equip Seat

Membre del Club Natació Catalunya, des dels 13 anys, on a més de la natació practicà el waterpolo i, posteriorment, fou monitor, entrenador i secretari tècnic Jugà durant dues temporades amb el CN Barcelona 1950-51 i fou entrenador de waterpolo altres dues temporades al CN Mataró Fou en dues ocasions campió de Catalunya en la prova de 200 m esquena 1950, 1952 i subcampió d'Espanya, i participà en diverses competicions internacionals amb la selecció espanyola Fou àrbitre internacional de waterpolo Medalla d'or per la RFEN 1988 Fou pare dels també nedadors i waterpolistes Francesc…

Fou l’impulsor de la regata en solitari Mare Nostrum l’any 1973, que partí del Reial Club Marítim de Barcelona, i en la qual participaren dotze embarcacions Fundà també la revista Yate y Motonáutica