Resultats de la cerca

Té cura de la gestió de les prestacions complementàries de la seguretat social, és a dir, de l’assistència social Comprèn tres grans seccions serveis a la tercera edat, que inclouen residències i centres geriàtrics amb funcions tant d’esbarjo com d’assistència terapèutica serveis als minusvàlids físics, psíquics i sensorials, dirigits sobretot a la rehabilitació i la integració social i laboral, i els programes especials

En tecnologia alimentària cal tenir cura no solament d’aconseguir l’homogeneïtat del producte final sinó també d’evitar-ne contaminacions procedents de l’equip i sobreescalfaments que puguin ocasionar alteracions, ja que cal obtenir unes característiques finals del producte que permetin operacions posteriors, com és l’envasament per aquests motius, les barrejadores necessiten generalment un disseny específic, adaptat als ingredients i al producte final

Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d’Urgell 1413 i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial 1416-1419 La generalitat li encarregà que, amb Narcís de Santdionís, tingués cura de la revisió i la correcció de la primera compilació dels usatges i constitucions de Catalunya i de la traducció que n'havien fet Jaume Callís i Bonanat Pera

A la fi del segle XIII consta que la caseria de Vermeyll era un llogaret de la vila de Fraga que gaudia de certa autonomia Semblantment, la dècima per a Terra Santa del 1280 consigna que el vicari de Fraga tenia cura de l’església de Vermel El lloc de Vermell era emplaçat vora la carrerada general, damunt la partida d’horta que porta el seu nom

Fundat el 1884 per Claudi de Rialp i Manuel Duran, centrà la seva activitat en les excursions en bicicleta des de Barcelona fins a llocs propers com Rubí També registrà certa activitat competitiva, com la cursa entre Gavà i Castelldefels i les curses del Parc, disputades el 1897 a Barcelona Creà una installació per a la cura i la protecció de les bicicletes dels seus afiliats

Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra

Havia estat almoiner de Martí el Jove i metge de la reina Blanca I de Navarra a Sicília, i, elegit abat el 1437, continuà atenent els monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet li foren atribuïdes guaricions miraculoses Feu edificar la capella de Sant Jordi 1443 Tingué especial cura de l’observança monàstica i de la defensa dels interessos materials del monestir

Llicenciada 1972 en filologia catalana per la Universitat de Barcelona És autora de Marià Aguiló 1984 i La trajectòria intellectual de Maria Antònia Salvà 1991 Ha tingut cura de les obres Obra poètica de Ramon Picó i Campamar 1983, Discursos i parlaments de Ramon Picó i Campamar 1985, Obra en prosa de Marià Aguiló 1988 i La Jove Catalunya antologia 1992 Fou coordinadora de la revista Randa

Jesuïta 1817 Traslladat a Madrid, fou professor d’àrab al Colegio Imperial des del 1824 i hi tingué cura de la biblioteca 1830 A Mallorca desxifrà inscripcions d’Alfàbia, traduí part del Llibre de repartiment , i féu interpretacions de monedes àrabs, reproduïdes per erudits com Bover i Villafranca, o apropiades per Furió Autor de les Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España , que restaren inèdites

El lloc i església de SantPere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del segle XIII endavant consten residint a SantPere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics