Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
sesterci
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana que valia un quart de denari, equivalent primer a dos asos i mig i, després de la batalla de Trasimè (217 aC), a quatre asos.
Durant la república fou d’argent en substituir l’as com a moneda de compte s III aC, fou de bronze, amb un pes d’una unça Desaparegué de la circulació a la segona meitat del s III dC
Marmàrica
Geografia històrica
Nom atribuït, a l’antiguitat, a la regió costanera del nord de l’Àfrica que comprenia des del delta del Nil fins a la Cirenaica.
És una regió desèrtica recorreguda pels nòmades Pertangué primerament a la província de la Cirenaica s IV aC, i passà després a constituir un nomós d’Egipte s II dC Sota Dioclecià formà part del territori anomenat Líbia Inferior
bon
Budisme
Religió prebudista del Tibet caracteritzada sobretot per l’animisme i el xamanisme i per la creença en un ésser suprem, el déu celestial Kun-tu-bzan-po, que ho domina tot, sense, però, intervenir en els destins de món.
Amb l’entrada del budisme al Tibet, al s VII dC, es produí una influència mútua entre ambdues religions Gžen-rab-mi-bo n'inicià una renovació i sistematització Ha sobreviscut en les capes més humils de la població
Mānavadharmaśāstra
Recopilació versificada de màximes jurídiques, socials, religioses i morals.
És la font del dret hindú i, segons la tradició, constitueix una revelació de Brahma al seu fill Manú, progenitor de la humanitat i primer legislador Cal situar la seva redacció entre els s II aC i II dC
presó mamertina
Història
Presó de la Roma antiga, situada prop del fòrum.
Coneguda, abans del segle VI dC, amb el nom de Tullianum , era pròpiament el lloc patibulari on foren ajusticiats, entre altres, Jugurta, Vercingètorix i els participants en la conjuració de Catilina Segons la tradició, també hi estigué empresonat sant Pere
Sagalassos
Ciutat grecoromana de l’antiga regió de la Pisídia, al sud-oest de l’actual Turquia, uns 100 km al nord d’Antalya.
Fundada entorn del 2000 aC, fou abandonada al s VII dC a conseqüència d’un terratrèmol El jaciment destaca per les troballes arqueològiques que s’hi han fet, especialment, una escultura gegantina de l’emperador Adrià d’uns 5 m d’alçada
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
Latakia
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Latakia, Síria.
És un dels ports més importants del país Ciutat antiga esdevinguda autònoma el 96 dC i unida a la província romana de Síria, fou florent sobretot als s III-IV Actualment és centre d’una regió agrícola i té vida sobretot pel seu port
edu | èdua
Història
Individu d’un poble celta que habitava a les Gàl·lies entre el Nivernès i la Borgonya.
Les ciutats principals foren Bibracte, Cabillorum i Nivernum Enemics dels arverns, s’aliaren d’antuvi amb els romans, però després s’uniren a la revolta de Vercingetòrix, i foren vençuts per Juli Cèsar 51 aC Claudi els concedí la ciutadania romana el 48 dC
les Lupercals
Festes de purificació celebrades a Roma el 15 de febrer de cada any, davant la gruta sagrada (a l’altura del Cèrmalus, al Palatí) on, segons la tradició, Fàustul trobà els dos bessons, Ròmul i Remus, alletats per una lloba.
En honor al déu Luperc, hom immolava cabres i un ca Després, dos joves, revestits de les pells dels animals sacrificats, corrien entorn del Palatí i colpejaven amb tires de les pells les dones que desitjaven d’ésser fecundes Subsistiren fins al segle V dC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina